Namur

Namur
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat i gran ciutat
Himne	Li bea bouket (en) (1856)
Localització
	50° 28′ N, 4° 52′ E
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	Província de Namur
Districte	districte de Namur
Capital de	Valònia ; Comtat de Namur ; Província de Namur ; Sambre-et-Meuse (en) (1795–1814)
Capital	Namur
Conté la subdivisió	Belgrade (en) ; Boninne (en) ; Champion (en) ; Cognelée (en) ; Daussoulx ; Dave ; Flawinne (en) ; Gelbressée (en) ; Jambes ; Malonne (en) ; Marche-les-Dames ; Saint-Marc (en) ; Suarlée (en) ; Temploux ; Vedrin (en)
Població humana
Població	114.007 (2024) (648,91 hab./km²)
Idioma oficial	francès (oficial)
Geografia
Superfície	175,69 km²
Banyat per	Mosa i Sambre
Altitud	83 m
Limita amb	Profondeville ; Andenne ; Gesves ; Floreffe ; La Bruyère ; Éghezée ; Fernelmont ; Gembloux ; Assesse ; Jemeppe-sur-Sambre
Dades històriques
1692	Esdeveniment clau
1692	Siege of Namur (en)
1695	Siege of Namur (en)
1704	siege of Namur (en)
6 setembre 1746	Siege of Namur (en)
19 novembre 1792	Siege of Namur (en)
25 agost 1914	Siege of Namur (en)
54 aC	setge de Namur
Organització política
• Burgmestre	Maxime Prévot (2012–)
Identificador descriptiu
Codi postal	5000, 5100, 5002, 5020, 5022, 5101, 5004, 5001, 5024, 5021 i 5003
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	081
Altres
Agermanament amb	Menton ; Lafayette ; Pécs ; Subotica ; Ōgaki ; Bandung ; Ciutat de Quebec ; Empoli ; Belmont ; Bratislava (1992–); Bourg-en-Bresse (1996–); Cluj-Napoca (2010–)
Lloc web	namur.be

Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa. És la capital de la regió de Valònia, de la província homònima i, des de 1559, seu de l'arquebisbat de Namur.

Dades ràpides Tipus, Himne ...

Tanca

Comprèn tres zones: Hesbaye al nord, Condroz al sud-est i Entre-Sambre-et-Meuse al sud-oest. La llengua oficial és el francès. El dialecte local és el való de Namur. Namur és també una ciutat universitària, seu de les Facultats Universitàries Notre Dame de la Paix, la qual cosa atorga característiques particulars a l'estil de vida i ambient del lloc. També és la seu del Parlament való.

Inclou les localitats de Champion, Erpent, Naninne, Marche-les-Dames, Bouge, Jambes, Salzinnes, Saint-Servais, Beez, Saint-Marc, Daussoulx, Flawinne, Malonne, Suarlée, Temploux, Vedrin, Boninne, Cognelée, Gelbressée, Dave, Lives-sur-Meuse, Loyers, Wierde (i Andoy), Wépion, Belgrade.

El territori va començar com un important assentament comercial celta en les rutes comercials a través de les Ardenes. Els romans també s'hi van establir després que Juli Cèsar hi derrotés els aduatuci. Namur començà a ser important durant la primera edat mitjana, quan els merovingis van construir un castell o ciutadella a l'esperó rocallós amb vista a la ciutat, en la confluència dels dos rius.

En el segle X el territori es va convertir en un país amb el seu propi dret. La ciutat es va desenvolupar desigualment, ja que els comtes de Namur es van assentar al marge nord del Mosa, mentre que el marge sud era propietat del bisbe de Lieja i es desenvolupà més lentament, a la ciutat de Jambes (ara un suburbi de Namur). El 1262, Namur va caure en mans del comte de Flandes, i va passar a ser possessió del duc Felip el Bo de Borgonya en 1421.

Després, Namur va passar a formar part dels Països Baixos espanyols i en la dècada de 1640 la seva ciutadella es va reforçar considerablement. El rei Lluís XIV de França la va envair en 1692 i la va annexionar a França. El seu famós enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban, va reconstruir la ciutadella. El control francès fou de curta durada, ja que Guillem III d'Orange-Nassau va capturar Namur només tres anys més tard, en 1695, durant la Guerra dels Nou Anys. En virtut del Tractat Barrera de 1709, els Països Baixos van guanyar el dret a la guarnició de Namur, encara que el posterior Tractat d'Utrecht de 1713, va donar el control dels antics Països Baixos espanyols a l'arxiducat d'Àustria dels Habsburg. D'aquesta manera, encara que els austríacs van dominar la ciutat, la ciutadella va ser controlada pels neerlandesos i va ser reconstruïda novament sota el seu mandat.

Durant les guerres que van seguir a la Revolució francesa, França la va envair el 1794. Un règim repressiu revolucionari es va imposar. Després de la derrota de Napoleó Bonaparte el 1815, el Congrés de Viena va incorporar el que avui és Bèlgica en el Regne Unit dels Països Baixos. Bèlgica es va separar dels Països Baixos en 1830 després de la Revolució belga i Namur va seguir sent una important guarnició de la ciutat en el marc del nou règim. La ciutadella va ser reconstruïda un cop més el 1887.

Namur va ser un important objectiu de l'Imperi Alemany durant la invasió de Bèlgica el 1914, que va tractar d'utilitzar la vall del Mosa com a ruta cap a França (Pla Schlieffen). Malgrat ser considerada com a pràcticament inexpugnable, la ciutat va caure després de només tres dies de combats i va ser ocupada pels alemanys durant la resta de la guerra. Namur no va tenir millor sort en la Segona Guerra Mundial, ja que es trobava en les línies del front de la Batalla de les Ardenes de 1940 i la batalla de les Ardenes de 1944. La ciutat va sofrir greus danys en ambdues guerres. Posteriorment va seguir acollint l'Exèrcit belga i els seus paracaigudistes fins a la seva retirada el 1977.

Més informació Burgmestres, Mandat ...

Burgmestres	Mandat	Partit
Jean-Baptiste Brabant	1830-1838	tendència catòlica
Charles Zoude	1839-1842	tendència catòlica
François Dufer	1842-1867	-
Xavier Lelièvre	1867-1876	tendència catòlica
Émile Piret-Pauchet	1876-1879	-
Émile Cuvelier	1879-1890	-
Henri Lemaître	1891-1895	-
Ernest Mélot	1895-1908	Partit Catòlic (Bèlgica)
Joseph Saintraint	1908-1911	-
Arthur Procès	1912-1921	-
Joseph Saintraint	1921-1924	-
Fernand Golenvaux	1924-1931	Partit Catòlic (Bèlgica)
Louis Huart	1932-1963	Partit Catòlic (Bèlgica)
Fernand Pieltain	1964-1970	Partit Catòlic (Bèlgica)
Émile Lebrun	1971-1976	Partit Catòlic (Bèlgica)
Louis Namèche	1977-1982	PSB
Jean-Louis Close	1983-2000	PS
Bernard Anselme	2001-2006	PS
Jacques Étienne	2006-2012	cdH

Tanca

Evolució demogràfica des de 1806

<Font:^[1] INS - Remarque : 1806 - 1970 = census; a partir de 1972 = població a 1 de gener
Comentaris

1977 : fusió de municipis

Namur també forma part de la Xarxa Sésame que reagrupa 15 capitals regionals d'arreu del món. L'objectiu de la xarxa és desenvolupar una cooperació de caràcter institucional, però també econòmica entre empreses, administracions, universitats, escoles i organitzacions públiques i privades de llurs territoris.^[3]