Prostitució a l'antiga Grècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica. En les principals ciutats gregues, i en particular en els ports, emprava una proporció significativa de la població i representaven una activitat econòmica important. Estava lluny de ser clandestina; les ciutats no la prohibien i existien bordells a plena llum del dia que operaven sense cap restricció.
Un dels eixos al voltant dels quals es va desenvolupar la societat de l'antiga Grècia va ser el de «ciutadà» (un membre de la ciutat), com els únics beneficiaris dels drets i de les llibertats civils. Només es convertien en ciutadans en nens nascuts dins del matrimoni entre un ciutadà i una dona lliure, filla d'un ciutadà. Això requeria una regulació i un control estricte de la societat sobre les relacions entre homes i dones. Els antics grecs es van veure obligats a abandonar la poligàmia i adoptar un model social estrictament monògam. Es van regular els aspectes jurídics sobre l'adulteri, el matrimoni i els drets dels infants nascuts dins del matrimoni. Per habilitar les necessitats fisiològiques dels ciutadans sense afectar el funcionament de la comunitat, les ciutats gregues van tolerar l'aparició i existència de la prostitució com a fenomen social, però de forma marginal, pel bon funcionament de la vida urbana.
En Atenes, s'atribueix al mateix legislador llegendari Soló la creació de bordells estatals (dicterion) per a moderar els preus. Malgrat que la prostitució afectava de manera desigual als dos sexes, les dones de totes les edats i homes joves es prostituïen per a una clientela principalment masculina.