From Wikipedia, the free encyclopedia
La propietat industrial és un conjunt de drets que pot tenir una persona física o jurídica sobre un invent (patent, model d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.[1]Atorga dos tipus de drets: en primer lloc el dret a utilitzar l'invent de forma exclusiva, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que una tercera persona ho faci.[2] Aquests drets només es confereixen mitjançant el registre.[3] En el cas espanyol per la protecció jurídica es dona per mitjà de la Oficina Espanyola de Patents i Marques.[4] Si es vol gaudir de protecció a nivell europeu, caldrà anar a la Oficina de Protecció Intel·lectual de la Unió Europea per les marques de la UE i dissenys i a la Oficina Europea de Patents respecte a les patents europees.[5][6] Si aquesta protecció es vol a nivell global caldrà anar a l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI).[7]
El dret de prohibir (ius prohibendi) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret sol·licitar el pagament d'una llicència.[8] Posseeix límits temporals, car gairebé tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials doncs només tenen validesa al territori on s'han concedit (normalment, però no exclusivament, un país).
Altres límits al dret de prohibir són l'esgotament del dret, pel qual una vegada comercialitzat amb permís del titular o havent cobrat la indemnització no es pot impedir la posterior venda; l'ús amb finalitats experimentals i no comercials, l'entrada temporal al país d'un medi de locomoció matriculat a l'estranger, etc.
El Conveni de la Unió de París de 1883,[9] l'Acord sobre els Aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç, el Tractat de Cooperació de Patents, són els alguns dels acords internacionals de major pes sobre la propietat industrial.[10][11]
Existeixen diferents tipus de drets de propietat industrial:[12][13]
La propietat industrial està pensada per protegir invencions les quals estan relacionades amb la indústria i en el mercat enfront dels competidors.[20] Per tant, aquests drets tenen una índole patrimonial, poguent ser transmesos pels mitjans admesos en dret. Per exemple, la llicència.[21]
D'altra banda, la propietat intel·lectual està estretament relacionada amb els drets d'autor la qual dota de drets de naturalesa personal i patrimonial. Atribueixen a l'autor de l'obra, que ha de ser única, la plena disposició i el dret a l'explotació de l'obra, amb les limitacions de la Llei.[22] A més, la inscripció d'aquest tipus d'obres és voluntària.[23] Així mateix, amb la propietat intel·lectual, a diferència de la industrial, es reconeixen una successió de drets: morals (reconeixen l'autoria de l'obra. Article 6 bis conveni de Berna);[24] patrimonials ja siguin d'explotació (faculten a l'autor explotar llur obra i extreure'n beneficis) o compensatoris (cobreixen els drets deixats de percebre arran de la reproducció o prestacions protegides).[25]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.