Principi de Fisher
From Wikipedia, the free encyclopedia
El principi de Fisher és un model evolutiu que explica el perquè de la raó de sexe de la majoria de les espècies, les quals produeixen descendència amb la reproducció sexual, que és aproximadament 1:1 entre mascles i femelles. El definí Ronald Fisher en el seu Teoria genètica de la selecció natural, publicat el 1930, però atribuït erròniament a Fisher com a original.[1] A. W. F. Edwards va dir que «probablement és l'argument més celebrat de la biologia evolutiva».[2] Específicament, Fisher n'exposà els seus arguments en termes d'inversió parental, i la inversió dels dos pares havia de ser idèntica. Les raons de sexe són 1:1 i es coneixen com a «fisherianes», i les que no són d'1:1 es coneixen com a «no fisherianes» o «extraordinàries» i ocorren quan no acompleixen els supòsits del model de Fisher.[3] Moltes vespes eusocials, com Polistes fuscatus i Polistes exclamans (del gènere Polistes), mostren aquesta raó a vegades.