![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Map_athenian_empire_431_BC-en.svg/langca-640px-Map_athenian_empire_431_BC-en.svg.png&w=640&q=50)
Primera Guerra del Peloponnès
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC)[1] es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos. Aquesta guerra va consistir en una sèrie de conflictes i guerres menors, com la Segona Guerra Sagrada. Hi va haver diverses causes per a la guerra, incloent la construcció de les llargues muralles ateneses, el canvi de bàndol de Mègara i la suspicàcia espartana davant del creixement de l'Imperi atenès.
Guerres del Peloponnès ![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
Tipus | conflicte ![]() | ||
Data | 460–445 aC | ||
Escenari | Grècia continental | ||
Resultat | •Acord entre Esparta i Atenes ratificat per la «pau dels Trenta Anys»
• Mègara és retornada a la Lliga del Peloponnès | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La Primera Guerra del Peloponnès va començar l'any 460 aC amb la batalla d'Ènoe, on les forces espartanes van ser derrotades per les de l'aliança ateneso-argiva[2][3][4][lower-alpha 1] Al començament de la guerra, els atenesos tenien avantatge tant a terra com al mar, on van obtenir victòries gràcies a la superioritat de la seva flota. Aquesta situació es va mantenir fins que, el 457 aC, els espartans i els seus aliats van vèncer l'exèrcit atenès a Tànagra. No obstant això, els atenesos van llançar un contraatac i van obtenir una victòria aclaparadora sobre els beocis a la batalla d'Enòfita, que els va permetre apoderar-se de la totalitat de Beòcia a excepció de Tebes.
Atenes va consolidar encara més la seva posició en fer d'Egina membre de la Lliga de Delos i en arrasar el Peloponnès. Els atenesos van ser derrotats l'any 454 aC pels perses a Egipte, fet que els va fer entrar en una treva de cinc anys amb Esparta. Tanmateix, la guerra va tornar a esclatar l'any 448 aC amb l'inici de la Segona Guerra Sagrada. L'any 446 aC, Beòcia es va revoltar i va derrotar els atenesos a Coronea i va recuperar la seva independència.
La primera guerra del Peloponnès va acabar amb un acord entre Esparta i Atenes que va ser ratificat a la pau dels Trenta Anys (signada durant l'hivern de 446 - 445 aC). Segons el que estableix el tractat, tots dos bàndols van conservar els territoris principals dels seus imperis. Atenes va continuar tenint el control del mar, mentre que Esparta dominava a terra ferma. Mègara va tornar a la Lliga del Peloponnès i Egina es va convertir en un estat tributari de la Lliga de Delos amb autonomia política. La guerra entre ambdues lligues es va reprendre el 431 aC i donà lloc a la Segona Guerra del Peloponnès. Va acabar amb una contundent victòria espartana l'any 404 aC, on Atenes va ser ocupada per Esparta.