El 431 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 323 ab urbe condita. La denominació 431 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 431 aC (cdxxxi aC) |
| Islàmic | 1085 aH – 1084 aH |
| Xinès | 2266 – 2267 |
| Hebreu | 3330 – 3331 |
| Calendaris hindús | -375 – -374 (Vikram Samvat) 2671 – 2672 (Kali Yuga) |
| Persa | 1052 BP – 1051 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -180 |
| Ab urbe condita | 323 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC | |
| Anys | |
| 434 aC 433 aC 432 aC - 431 aC - 430 aC 429 aC 428 aC | |
- Esclata la Guerra del Peloponnès, un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia des de l'any 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.[2] La primera fase de la guerra es coneix amb el nom de guerra d'Arquidam o guerra Arquidàmica, des del seu inici fins a la pau de Nícies, el 421 aC. Aquest nom deriva del rei d'Esparta Arquidam II.[3]
- Desenvolupament de la teoria dels quatre humors.[4]
- Bràsides, general espartà, va ser nomenat èfor d'Esparta. En el primer any de la guerra del Peloponnès, va introduir cent homes a Metone mentre era assetjada pels atenesos, i va aconseguir salvar la ciutat.[5]
- La població de l'illa d'Egina va ser expulsada pels atenencs, acusada d'haver contribuït a l'inici de la guerra, i substituïda per clerucs grecs.[6]
- Eurípides estrena la tragèdia Medea a a Atenes, dins de les festivitats de les Dionísies, on va obtenir el tercer premi.[7]
- Un grup de 300 tebans va intentar sorprendre la ciutat de Platea. Van entrar a la ciutat amb la complicitat del partit oligàrquic i a la nit van intentar agafar el control però els ciutadans es van recuperar de la sorpresa, van matar 180 assaltants i la resta van fugir.[8]
- A Roma van ser elegits cònsols Tit Quinti Pennus Cincinnat i Gai Juli Mentó. Les pèrdues romanes en la guerra contra els volscs dirigida pels cònsols, van fer que es nomenés un dictador, Aulus Postumi Tubert.[9][10]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
