![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/ThreeGorgesDam-China2009.jpg/640px-ThreeGorgesDam-China2009.jpg&w=640&q=50)
Presa de les Tres Gorges
From Wikipedia, the free encyclopedia
La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.[1][2][3]
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (zh) 三峽大壩 (zh-hans) 三峡大坝 ![]() | |||
Epònim | Tres Gorges ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Presa de gravetat, ascensor naval i central hidroelèctrica ![]() | |||
Part de | Yangtze HPP Cascade ![]() | |||
Construcció | 2003 ![]() | |||
Obertura | 2003 ![]() | |||
Ús | energia hidroelèctrica, control de crescudes i navegació interior ![]() | |||
Característiques | ||||
Alçada | presa d'aigua: 181 m ![]() | |||
Amplada | coronament de presa: 40 m cota de fonamentació: 115 m ![]() | |||
Longitud | presa d'aigua: 2.335 m ![]() | |||
Cabal | 116.000 m³/s (sobreeixidor) ![]() | |||
Altitud | coronament de presa: 185 m cota de fonamentació: 4 m ![]() | |||
Embassament | ||||
Nom | regió de la reserva de les Tres Gorges ![]() | |||
Altitud | 175 m ![]() | |||
Profunditat | 113 m ![]() | |||
Longitud | 600 km ![]() | |||
Amplada | 1,1 km ![]() | |||
Superfície | 1.045 km² ![]() | |||
Afluent | Iang-Tsé ![]() | |||
Efluent | Iang-Tsé ![]() | |||
Conca hidrogràfica | conca del Iang-Tsé ![]() ![]() | |||
Volum | 39.300 hm³ ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sandouping (RP Xina) ![]() | |||
Localització | Iang-Tsé ![]() | |||
Banyat per | Iang-Tsé ![]() | |||
| ||||
Activitat | ||||
Utilització | 2003 ![]() | |||
Propietat de | China Yangtze Power ![]() | |||
Gestor/operador | China Yangtze Power ![]() | |||
Càrrega hidràulica | 80,6 m ![]() | |||
Potència | 22.500 MW ![]() | |||
Producció anual d'energia | 103,65 TW h (2021) ![]() | |||
Turbina Francis | 14 (x 700 MW) (Utilització:setembre 2005-) | |||
Turbina Francis | 12 (x 700 MW) (Utilització:juliol 2009-) | |||
Turbina Francis | 6 (x 700 MW) (Utilització:juliol 2009-) ![]() | |||
Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012,[4][5] quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW.[6][7] El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa és de 22.500 MW.[6][8][9]
A més de la producció d'electricitat, la presa va permetre augmentar la capacitat de navegació del riu Iang-Tsé i reduir el risc d'inundacions i de sequera en el curs més avall.[10] El govern xinès considera que el projecte d'enginyeria és històric i ha generat una gran prosperitat social i econòmica,[11] sobretot pel que fa al disseny de les grans turbines,[12] i perquè permet reduir les emissions de gas amb efecte d'hivernacle.[13] Els efectes negatius de la infraestructura han estat la inundació de zones arqueològiques i culturals, el desplaçament d'1,24 milions de persones, i la irrupció de canvis ecològics significatius, així com l'increment del risc d'esllavissades.[14] La presa ha estat un tema de controvèrsia tant a escala nacional com a l'estranger.[15]