El Premi Joan Fuster d'assaig és un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3i4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al País Valencià. Porta el nom de l'assagista valencià Joan Fuster.
Dades ràpides Tipus, Epònim ...
Tanca
Al premi hi poden optar totes les obres, inèdites i en llengua catalana, d'assaig i té una dotació de 6.000 euros.
- 1972: El fet lingüístic com a fet social, de Francesc Vallverdú
- 1973: País perplex, de Josep Vicent Marquès
- 1974: Republicans i camperols revoltats, d'Alfons Cucó
- 1975: La via valenciana, d'Ernest Lluch
- 1976: Raons d'identitat del País Valencià: Pèls i senyals, de Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé i Vicent Soler i Marco
- 1977: Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià, de Jordi Ventura
- 1978: Lingüística i qüestió nacional, de Sebastià Serrano
- 1979: Desert
- 1980: Desert
- 1981: Contra moros i jueus, de Dolors Bramon
- 1982: Fuster portàtil, de Josep Iborra
- 1983: Les cendres de maig: Material per a la crítica dels projectes alternatius, d'Ernest García i Emèrit Bono
- 1984: Crítica de la nació pura, de Joan Francesc Mira
- 1985: Desert
- 1986: De impura natione, de Damià Mollà i Eduard Mira
- 1987: Desert. Es publiquen els dos llibres finalistes: Document 88, de diversos autors, i La Pesta Blava, de Vicent Bello.
- 1988:
- 1989: Desert
- 1990:
- 1991: Deu daus, d'Agustí Pons i Mir
- 1992: El rostre de l'altre: Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas, de Xavier Antich
- 1993: La mirada de Narcís, d'Anna Papiol i Constantí
- 1994: Cultura de masses i postmodernitat, d'Enric Marín i Otto i Joan Manuel Tresserras
- 1995: La temptació de la memòria, de Pau Viciano Navarro
- 1996: La via africana, d'Alfred Bosch
- 1997: Joan Roís de Corella: La importància de dir-se honest, de Stefano Maria Cingolani
- 1998: Despintura del Jo, de Carles Hac Mor
- 1999: Dislocacions, de Ferran Sáez Mateu
- 2000: Aprés la mort, d'Albert Toldrà i Vilardell[1]
- 2001: Joan Fuster, converses filosòfiques, de Júlia Blasco Serra
- 2002: Euram 2010: Una geografia necessària, de Josep Vicent Boira i Maiques
- 2003:
- 2004: Elogi de la memòria, de Santi Vila
- 2005: Desert
- 2006: Simenon i la connexió catalana, de Xavier Pla i Barbero
- 2007: Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa de l'exili, de Carlos Guzmán Moncada
- 2008: Realisme i nació: Un assaig de filosofia impura, d'Antoni Defez i Martín
- 2009: Franco contra Flash Gordon, per Vicent Sanchis i Llàcer
- 2010: Paisatge, territori i societat civil, de Joan Nogué i Font[2]
- 2011: Agent 447, de Gemma Aguilera Marcual
- 2012: Un antídot contra l'extrema dreta, de Toni Cruanyes[3]
- 2013: Economia de l'absurd: Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina, de Josep Burgaya[4]
- 2014: El periodisme després de Twitter: Notes per repensar un ofici, d'Albert Sáez[5]
- 2015: Valencians sense ADN: Relats dels orígens, de Ferran Garcia-Oliver
- 2016: Soldats del no-res, de Joan Garcia del Muro
- 2017: Les altres catalanes: Memòria, identitat i jo autobiogràfic en la literatura d'immigració, de Margarida Castellano Sanz
- 2018: Les ciutats de lluny de Josep Pla d'Antoni Martí Monterde.[6]
- 2019: L'eternitat enamorada, de Josep Igual [7]
- 2020: Els marges dels mapes, d'Àlex Matas[8]
- 2021: Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, de Gabriel Ensenyat[9]
- 2022: desert[10]
- 2023: Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de La mort i la primavera, de Neus Penalba.[11]