escriptor i professor universitari valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és un professor universitari i escriptor valencià, radicat a Girona.[1][2] Ha estudiat les obres de Joan Fuster, Josep Pla i Stefan Zweig.[3]
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1968 (55/56 anys) Torís (la Ribera Alta) |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Ocupador | Universitat de Barcelona (1999–) |
| Membre de | |
| Gènere | Assaig |
| Premis | |
| |
Martí prové d'una família migrant de Benicalap. Castellanoparlant de naixement, fins als vint-i-cinc anys no havia parlat mai en valencià. És a la ciutat de València, on descobreix la literatura, principalment de la mà de la poesia, amb Josep Vicenç Foix com a principal referent. El 1993 participa com a coordinador d'una significativa obra col·lectiva, Fuster entre nosaltres, (València: Conselleria de Cultura), un volum d'homenatge a l'escriptor valencià Joan Fuster. Des d'aleshores, els escrits de l'intel·lectual de Sueca són un punt de partida en literatura comparada i ha alternat aquesta tasca amb una obra creativa que transita per la poesia, la narrativa i l'assaig.
Després d'un quadern de poemes inicial, Sobre el desordre (1992), guanya el Premi Guerau de Liost del 1994 amb Els Vianants (1995).
Per aquestes dates emprèn la redacció d'un dietari que el durà per una porta lateral a L'erosió (2001). Publicat per Edicions 62, és aquest un llibre de maduresa que participa del llibre de viatges i, fins i tot, es pot llegir com una novel·la. Visió de Buenos Aires, però també visió de Barcelona des de la distància, L'erosió remou el gènere en la seva forma tradicional i obre nous camins on la diversitat s'acull a una intensa meditació sobre l'estructura de l'obra oberta que acaba essent tot dietari. Martí recorre l'Argentina de finals dels anys 1990, immediatament anterior a la crisi econòmica del 2001, aprofundint en descripcions reflexives entorn de la decadència gradual (metàfora de la qual és l'erosió patent al llarg de tot el text) sofrida per la metròpoli sud-americana al llarg de tota la segona meitat del segle XX.[4]
En el camp de l'assaig ha publicat J. V. Foix o la solitud de l'escriptura, reelaboració de la seva tesi doctoral, publicada a Edicions 62 el 1998 i Premi Joaquim Xirau de 1997, a més de nombrosos articles i estudis a revistes i altres mitjans escrits, com ara la revista Literatures, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, sovint al voltant de la relació entre crítica, ficció i autobiografia.
Després d'una estada de set anys a Barcelona, actualment viu a la ciutat de Girona. L'any 2002 va guanyar amb L'erosió el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
Després de fer classes de literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona durant uns anys, actualment imparteix les assignatures d'Introducció a la Literatura Comparada i Teoria del Llenguatge Literari, i fa classes doctorals a la Universitat de Barcelona.
L'any 2007 va ser finalista del XXXIV Premi Anagrama d'Assaig amb l'obra, Poética del café, on reflexiona sobre el cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural.[5] L'any 2019 va guanyar el Premi Josep Vicent Marqués d'assaig dins els Premis Ciutat de València amb L'home impacient (Diaris 1996-1998).[6] L'any 2022 va preparar una antologia per a l'editorial Comanegra, Joan Fuster. Figura d’assaig, una selecció de textos que conjuga el comentari històric i polític i la seva passió central, la literatura, i més concretament l'assaig.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
