Prats de Lluçanès
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca del Lluçanès de la qual n’és la capital. Està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter.
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Lluçanès | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.681 (2023) (194,28 hab./km²) | ||||
| Llars | 69 (1553) | ||||
| Gentilici | Pradenc, Pradenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 13,8 km² | ||||
| Banyat per | Riera Gavarresa | ||||
| Altitud | 707 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jordi Bruch i Franch (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08513 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08171 | ||||
| Codi IDESCAT | 081712 | ||||
| Lloc web | pratsdellucanes.cat | ||||
A primers del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió[1] desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714,[2] diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l'exèrcit de Felip V (quinzenades). A Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d'altres nuclis de l'entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.
Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per Feliciano Bracamonte, va irrompre un altre cop a la població. L'1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc.
El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.[3]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
- Llista de topònims de Prats de Lluçanès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
- Museu Municipal Miquel Soldevila[4]
- Sant Andreu de Llanars
- Santuari de Lourdes
- Ermita de Sant Sebastià
- El roc foradat
- La cadira d'en Galceran
Al cementiri de Prats, hi ha la tomba de mossèn Isidre Castells i Casadesús, poeta.
- Joaquim Font i Fargas (1879-1936) Pedagog, polític i periodista.
- Isidre Castells i Casadesús (1889 - 1936), sacerdot i poeta, fill de cal Bagues, del carrer de Vic; va guanyar un accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals de Barcelona de 1917, i el 1934 va publicar un recull de versos titulat Perfums i clarors.
- Marcel·li Gonfaus, (1814-1855) militar carlí.
- Mateu Garreta i Fusté (1866-1925), filòleg i catedràtic.
Festes[5]
- Festa Major de Sant Vicenç, Festa Major d'hivern, el 22 de gener.
- Festes de Sant Joan i els Elois, Festa Major d'estiu, el 24 i 25 de juny.
- Santa Àgata, repic de campanes commemorant l'atac de Felip V a la vila, el 5 de febrer.
- Carnestoltes, amb desfilada de carrosses i el tradicional ball dels Romeus conegut com La Pilota.
- Focs de Sant Isidre, petards i fogueres la nit del 14 de maig.
- Festa de Lurdes, el quart diumenge d'agost, al santuari de Lourdes.
Fires[6]
- Fira de Sant Jaume, o Fira del Comerç, el diumenge més proper al 25 de juliol. Simultàniament té lloc la Mostra Gastronòmica del Lluçanès, anomenada TastaQmarca.
- Fira de Santa Llúcia, des del segle XVIII el diumenge més proper al 13 de desembre, dedicada a l'agricultura i la ramaderia.
- Tocats pel Bolet, un cap de setmana d'octubre dedicat al món boletaire.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
