Port paral·lel
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un port paral·lel és un tipus d'interfície trobat en ordinadors (personal i altres) per connectar diversos perifèrics. És també conegut com a port d'impressora o port Centronics. L'estàndard IEEE 1284 defineix la versió bidireccional del port.
Centronics Model 101 | |
---|---|
Llançament | 1970 |
Característiques de Connectors | |
Connector | Sí |
Característiques | |
Abans de l'adveniment de l'USB, el port paral·lel fou adaptat per accedir a diversos dispositius diferents de la impressora. Probablement un d'aquests primers dispositius va ser el «dongle», una clau electrònica per prevenció de còpies de programari. Les unitats Zip i els escàners van ser les primeres implementacions, i foren seguides per mòdems externs, targetes de so, webcams, joysticks, discs durs externs i unitats de CD-ROM.
El cable paral·lel és el connector físic entre el port paral·lel i el dispositiu perifèric. En un port paral·lel hi haurà una sèrie de bits de control en vies a part que aniran en ambdós sentits per camins diferents.[1] La contraposició al port paral·lel hi ha el port sèrie que envia les dades bit a bit pel mateix fil, en canvi en el port paral·lel els bits viatgen junts amb paquets d'un byte