Política lingüística
mesures legals sobre l'ús de la llengua / From Wikipedia, the free encyclopedia
La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva erradicació. L'ús de les senyalització bilingüe és probablement l'instrument simbòlic més important de la percepció i la institucionalització de la realitat bilingüe d'un territori.
Una política lingüística pot evolucionar el cos d'un idioma mitjançant l'adopció d'un sistema d'escriptura, establir el vocabulari a través del desenvolupament de lèxics o diccionaris i determinar les regles de gramàtica i ortografia mitjançant el foment de la creació de terminologia pròpia per a limitar la influència de les llengües estrangeres en els manlleus lingüístics. També pot modificar el nom d'una llengua en funció del territori en el que es parla per tal de distingir-lo d'un altre (Moldàvia, Montenegro) o bé per diferents referències històriques i culturals (hindi/urdu, Malàisia/Indonèsia, Croàcia/Sèrbia.
Encara que en diferents nacions la història evidencia l'aplicació de polítiques lingüístiques encaminades a fomentar un idioma oficial a costa d'uns altres, en l'actualitat molts països mantenen polítiques encaminades a la protecció i promoció de llengües minoritàries i minoritzades, per entendre que la supervivència d'aquests idiomes es trobaria amenaçada.
La conservació de la diversitat cultural i lingüística al món contemporani suscita una gran preocupació entre nombrosos científics, artistes, escriptors, polítics, capdavanters de comunitats lingüístiques i defensors dels drets humans en matèria lingüística. S'estima que es troben en perill de desaparèixer en el segle xxi fins a la meitat de les 6000 llengües que es parlen actualment al planeta. L'existència i l'ús d'un idioma humà dau es veuen afectats per diversos factors, incloent la grandària de la població de parlants natius, el seu ús en la comunicació formal així com la dispersió geogràfica i el pes socioeconòmic dels seus parlants. Les polítiques lingüístiques d'àmbit nacional poden mitigar o bé exacerbar els efectes d'alguns d'aquests factors.