From Wikipedia, the free encyclopedia
El poliacetal,[1] acetal,[2] o resina acetàlica, és un polímer termoplàstic semicristal·lí obtingut per polimerització del formaldehid. L'acrònim que l'identifica és POM (polioximetil·lè), anomenat genèricament Delrin.
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Estructura química | |
Existeixen dues famílies de poliacetals, homopolímers i copolímers, segons la polimerització sigui simple (el polímer consta exclusivament de molècules de formaldehid) o composta (s'intercalen molècules d'etilè entre diverses molècules de formaldehid).[3]
Es tracta d'un plàstic tècnic amb nombroses aplicacions al sector de l'automoció, l'oci i la maquinària, on es valora principalment la seva extraordinària resistència química, la seva bona tenacitat a baixes temperatures i les excel·lents propietats tribològiques, concretament un baix coeficient de lliscament, una bona resistència a l'abrasió i un gran capacitat d'esmorteïment del soroll per fricció.[4]
Com en altres polímers sintètics, és produït per diferents empreses químiques, amb petites diferències en la fórmula i en el nom, com per exemple Delrin, Celcon, Duracon i Hostaform i Iupital. Va ser creat per DuPont entre 1952 i 1956, i es més conegut per la seva marca comercial Delrin.[5]
Aquest material se subministra en forma de gransa per poder ser transformat per extrusió, injecció i bufat formant articles finals en forma de barres, plaques, tubs, perfils i peses per la indústria en general.
Durant el procés de transformació, és important respectar les temperatures de procés donat que aquest material emet formaldehid quan se superi la temperatura de descomposició.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.