![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Coat_of_arms_of_Latvia.svg/langca-640px-Coat_of_arms_of_Latvia.svg.png&w=640&q=50)
Política lingüística de Letònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La política lingüística a Letònia es basa en els articles 4 i 114 de la Constitució de Letònia, declarant el letó com a llengua oficial de l'Estat i afermant els drets de les minories ètniques en preservar i desenvolupar les seves llengües.[1] El letó, el latgalià i el livonià es consideren indígenes, i tots els altres idiomes són estrangers, incloent el rus -la primera llengua de més d'un terç de la població-). Altres minories significatives de llengües estrangeres inclouen el belarús, l'ucraïnès, el lituà, el polonès i el romaní.[2]
El preàmbul de la Llei sobre la llengua nacional inclou com a objectius «la integració de les minories nacionals a la societat letona, respectant el seu dret a utilitzar la seva llengua materna o qualsevol altra llengua; [i] l'augment de la influència de la llengua letona en l'àmbit cultural de Letònia per la promoció d'una integració més ràpida de la societat».[1]