hipotètic diapir tèrmic de roques anormalment calentes que travessen el mantell terrestre From Wikipedia, the free encyclopedia
Un plomall de mantell (en anglès: mantle plume) és un hipotètic diapir tèrmic que roques anormalment calentes empenyen i fusionen al límit del nucli del mantell (discontinuïtat de Gutenberg) i emergeixen a través del mantell de la Terra. Aquesta hipòtesi es va presentar l'any 1971[2] per explicar regions volcàniques que no es podien explicar per la teoria de la tectònica de plaques.
La hipòtesi dels plomalls de mantell no està universalment acceptada. Una altra hipòtesi per explicar regions volcàniques inusuals és el "Model de placa".[3]
El 1971, el geofísic W. Jason Morgan proposà la hipòtesi del plomall de mantell. En aquesta hipòtesi la convecció en el transport de la calor del mantell des del nucli fins a la superfície de la Terra en diapirs tèrmics.
S'han suggerit moltes localitzacions. La teoria està inspirada pel sistema de volcans de Hawaii que està allunyat de qualsevol límit entre plaques. Islàndia també s'ha suggerit com localització però en aquest cas l'illa està en el límit entre plaques.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
