La Plaça Nova, al cor del barri Gòtic de Barcelona, s'obre davant l'antiga Porta Praetoria de la ciutat romana, coneguda posteriorment com el Portal del Bisbe. En aquesta porta començava el decumanus, un dels carrers principals, i hi confluïen els dos aqüeductes que duien l'aigua a Bàrcino. Avui en dia es pot veure una reproducció d'un fragment de l'aqüeducte romà, construïda el 1958.[1]
|
S'ha proposat que «Portal del Bisbe» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 |
Dades ràpides Tipus, Part de ...
Tanca
Segons el nomenclàtor de Barcelona,[2] es va formar el 1355 quan el Consell de la ciutat decideix de canalitzar fins a la Plaça de Sant Jaume les aigües procedents de la Serra de Collserola. El 30 d'octubre es començaren a enderrocar les cases que hi havia al davant del Portal del Bisbe. L'abril del 1358 la plaça ja era acabada i des de llavors porta el nom actual, que només s'ha canviat pel de Vázquez de Mella durant un curt període a la mort d'aquest polític, el 1928.
Va ser una plaça tancada, típicament medieval, fins a la dècada del 1940, quan aprofitant la remodelació arran de les destrosses causades pels bombardeigs de la Guerra Civil es va obrir l'avinguda de la Catedral, fent realitat un dels trams de la Gran Via C del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras del 1879. La plaça i l'avinguda van ser objecte d'una excavació arqueològica intensiva abans de la construcció d'un aparcament subterrani, i el 1991 va ser de nou urbanitzada. El 1994 s'hi van instal·lar les lletres Barcino, poema visual escultòric de Joan Brossa, al límit teòric que separa la plaça de l'avinguda.