Teoria de plaques i làmines
From Wikipedia, the free encyclopedia
En enginyeria estructural, les plaques i les làmines són elements estructurals que geomètricament es poden aproximar per una superfície bidimensional i que treballen predominantment a flexió. Estructuralment la diferència entre plaques i làmines és a la curvatura. Les plaques són elements la superfície mitjana és plana, mentre que les làmines són superfícies corbades en l'espai tridimensional (com les cúpules, les petxines o les parets de dipòsits).
Constructivament són sòlids deformables en els quals hi ha una superfície mitjana (que és la que es considera s'aproxima a la placa o làmina), a la qual s'afegeix un cert gruix constant per sobre i per sota del pla mitjà. El fet que aquest gruix és petit comparat amb les dimensions de la làmina i al seu torn petita comparada amb els radis de curvatura de la superfície, és el que permet reduir el càlcul de plaques i làmines reals a elements idealitzats bidimensionals.