Placa tectònica
fragment de la litosfera / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.[1]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins a una profunditat de 250 quilòmetres.
La tectònica de plaques és la teoria que explica l'estructura i dinàmica de la superfície de la Terra. Estableix que la litosfera, la porció superior més freda i rígida de la Terra, està fragmentada en una sèrie de plaques que es desplacen sobre el mantell terrestre. Aquesta teoria també descriu el moviment de les plaques, les seves direccions i interaccions. La litosfera terrestre està dividida en 7 grans plaques i en diverses plaques menors o microplaques. A les vores de les plaques es concentra activitat sísmica, volcànica i tectònica. Això dona lloc a la formació de grans cadenes i conques.
Fins ara la Terra és l'únic planeta del sistema solar amb plaques tectòniques actives, encara que hi ha proves que a Mart, Venus i algun dels satèl·lits galileans com Europa van ser tectònicament actius en temps remots.