Pius Font i Quer
botànic, farmacèutic i químic català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català. Va ser el primer director de l'Institut Botànic de Barcelona i fundà, a la muntanya de Montjuïc, el Jardí Botànic, annex a l'Institut.[2]
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 abril 1888 ![]() Lleida ![]() |
Mort | 2 gener 1964 ![]() Barcelona ![]() |
![]() | |
1958 – 1964 ← Carles Riba i Bracons – Jordi Rubió i Balaguer → | |
Director Institut Botànic de Barcelona | |
1935 – 1939 – Antoni de Bolòs i Vayreda → | |
President Institució Catalana d'Història Natural | |
1931 – 1934 ← Ricard Zariquiey i Álvarez – Josep Ramon Bataller i Calatayud → ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Central ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica, farmàcia, química i fitogeografia ![]() |
Ocupació | botànic, farmacèutic, militar, professor d'universitat, museòleg, químic ![]() |
Ocupador | Universitat de Barcelona ![]() |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent coronel ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Abrev. botànica | Font Quer ![]() |
![]() |
Les seves recerques incrementaren considerablement el coneixement de les plantes i bolets, no solament de Catalunya sinó també d'altres indrets d'Espanya i del Marroc. Va crear, partint pràcticament de zero, l'Institut Botànic de Barcelona, una infraestructura científica necessària per posar la botànica catalana a un nivell europeu de primera línia. La seva vessant científica es complementava amb la pedagògica. Fou un docent, renovador de la forma d'ensenyar a la universitat introduint-hi l'experimentació i l'observació directa de la natura. Per aquest motiu fou un gran impulsor de les sortides al camp. Després de la guerra, en ser desposseït de tots els seus càrrecs, es dedicà a la divulgació científica d'alt nivell.[3]