![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Lemur_catta_toothcomb.jpg/640px-Lemur_catta_toothcomb.jpg&w=640&q=50)
Pinta dental
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una pinta dental és una estructura anatòmica pròpia dels primats estrepsirrins, subordre que inclou els lèmurs, els loris i els gàlags. La pinta dental consisteix en un grup de dents llargues, planes, lleugerament corbades i parelles,[1] format per les incisives i canines del maxil·lar inferior.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Lemur_catta_toothcomb.jpg/640px-Lemur_catta_toothcomb.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Varecia_variegata_toothcomb.jpg/640px-Varecia_variegata_toothcomb.jpg)
En els índrids, els lèmurs mico i alguns lèmurs peresós l'estructura està formada per quatre dents, però consisteix en sis dents en tots els altres lèmurs (quatre incisives i dues canines), excepte en el peculiar ai-ai, i tan sols aquest últim, l'extint ai-ai gegant (Daubentonia robusta) i el més gran dels també extints mesopropitecs manquen de pinta dental funcional, característica dels estrepsirrins.[3][4] En el cas de l'ai-ai, la morfologia de les incisives decídues, que perden poc després de néixer, indica que els seus avantpassats tenien pinta dental. Perden aquests dents de llet poc després del naixement[5] i són substituïdes per unes incisives que creixen contínuament i durant tota la vida.[3]
La primera premolar inferior després de la pinta dental generalment és similar a una canina típica.[2] La pinta dental dels lèmurs conté uns solcs microscòpics que permeten que la pinta sigui utilitzada per l'empolainament i a vegades per la cerca d'aliment.[1]
El primer fòssil d'estrepsirí trobat que comptava amb pinta dental fou Karanisia clarki, una espècie extinta de loris datat a l'Eocè mitjà (fa uns 40 Ma) i trobat a Egipte.[6][7] Aquesta troballa, juntament amb la manca de fòssils de lèmurs a Madagascar i Àfrica, ha complicat l'interrogant sobre els orígens i la diversificació dels lèmurs.[6]