matemàtic francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Pierre Varignon va ser un matemàtic francès dels segles xvii i xviii.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1654 Caen (França) |
Mort | 23 desembre 1722 (67/68 anys) París |
Residència | París |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Caen |
Director de tesi | Nicolas Malebranche |
Es coneix per | Teorema de Varignon |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, matemàtiques, física, mecànica, estàtica, cinemàtica, manòmetre i teologia catòlica |
Lloc de treball | París |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Acadèmia de Ciències de París Collège Mazarin |
Membre de | |
Alumnes | Charles Étienne Louis Camus |
Influències | |
Influències en | |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jacques Cassini |
Premis |
Varignon era fill d'un constructor de Caen que, tot i no ser ric, va tenir prou diners perquè Varignon estudiés primer al col·legi jesuïta de Caen i després anés a la universitat de la mateixa ciutat,[1] on es va graduar el 1682. Abans, entre 1676 i 1679, va ser ordenat sacerdot.[2]
El 1686, amb el seu amic Charles Irénée de Saint-Pierre,[3] es traslladen a París, on compartiran allotjament, convertint la seva casa en un centre de tertúlies intel·lectuals, a les que assistien sovint Fontenelle, Philippe de la Hire i altres membres de l'Acadèmia de Ciències com Du Verney, Du Hamel, etc.[1] Allà continuen ambdós els seus estudis; teològics els de Saint Pierre, i matemàtics els de Varignon.
El 1687, Varignon publica el seu tractat sobre mecànica, fet que li valdrà ingressar l'any següent a l'Acadèmia de Ciències com a geòmetra. El mateix any és nomenat primer professor de matemàtiques del Collège des Quatre Nations, més conegut com a Collège Mazarin, pel cognom del seu fundador.[4]
Pocs anys després, quan el seu amic Saint-Pierre abandona París per Brest, es trasllada a viure al Collège Mazarin, on viurà fins a la seva mort. El substituirà en el seu lloc Lèonor Caron, qui serà el mestre de D'Alembert.[5]
El 1692 coneix Johann Bernoulli a París, el que significarà el començament d'una llarga amistat i d'un intens intercanvi epistolar.[6] Varignon serà, doncs, un fervent defensor del càlcul infinitesimal.
A partir de 1704, també serà professor del Collège Royal i també serà nomenat membre de la Royal Society i de l'Acadèmia de Ciències de Berlin.
Varignon va ser molt conegut en el seu temps, tant és així que molts dels autors de l'època, quan es refereixen a ell, l'anomenen le celèbre Varignon.[7]
Contràriament al que es podria pensar d'aquesta celebritat, només va publicar dos llibres durant la seva vida:
L'origen de la seva celebritat es troba, doncs, en el seu ensenyament i en els nombrosos articles i memòries (més d'un centenar) que publica al butlletí de l'Acadèmia.
Els seus deixebles, publicaran de forma pòstuma el contingut de les seves classes:
Els seus treballs, sempre en francès i en un llenguatge assequible, tenen l'interès de mostrar les aplicacions del càlcul infinitesimal a la ciència del moviment i d'utilitzar les relacions entre força i acceleració. Tot i que no desenvolupa idees totalment originals, generalitza els mètodes dels pioners en aquesta branca, prepara el camí per a l'obra de Bernoulli i tradueix al llenguatge leibnizià la mecànica newtoniana.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.