From Wikipedia, the free encyclopedia
Philippe de la Hire va ser un matemàtic i astrònom francès, del segle xvii.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 març 1640 París |
Mort | 21 abril 1718 (78 anys) París |
Residència | París Venècia |
Activitat | |
Lloc de treball | Observatori de París (1682–1718) |
Ocupació | Matemàtiques Astronomia Arquitectura |
Activitat | 1660 - 1718 |
Organització | Observatori de París Collège de France |
Membre de | |
Professors | Honoré Fabri |
Influències | |
Família | |
Fills | Jean-Nicolas de La Hire, Gabriel Philippe de La Hire |
Pare | Laurent de La Hyre |
Philippe de la Hire era el fill gran de Laurent de La Hyre,[1] pintor de la cort reial a París, estant des de molt jove interessat en el dibuix, la pintura i la perspectiva. El seu pare era un dels millors amics del matemàtic Girard Desargues,[2] qui el va convèncer d'anar a estudiar a Venècia.
De la Hire, després de la mort del seu pare el 1656, va romandre quatre anys a Venècia, de 1660 a 1664, aprenent pintura i geometria. El seu interès per la geometria procedia del seu coneixement de la perspectiva, que havia obtingut en una família d'artistes plàstics, però aviat es va començar a interessar pels aspectes més abstractes de la geometria, particularment en les seccions còniques d'Apol·loni.
En retornar a París el 1664, va col·laborar amb el gravador i geómetra Abraham Brosse i pocs anys després va començar la publicació d'opuscles sobre geometria força influenciats per l'obra de Desargues.[3]
El 1670 es va casar amb Catherine le Sage, amb qui va tenir quatre fills, abans que ella morís el 1681.[3]
El 1678 fou nomenat astronome pensionnaire de l'Acadèmia de les Ciències de París, probablement a instàncies de Jean Picard.[3] El 1682 fou nomenat professor de matemàtiques al Collège Royal, càrrec que havia restat vacant des de la mort de Roberval.[4]
El 1687 ocupà el càrrec de professor de la Reial Acadèmia d'Arquitectura, substituint F. Blondel.[5]
La seva obra segueix, en general, els diferents temes dels que es va ocupar al llarg de la seva vida: primer geometria, després astronomia i, finalment, arquitectura:
També va escriure un tractat d'estereotomia que no va arribar a ser publicat però del que se'n conserva el manuscrit. Al Procés verbaux de l'Acadèmie royale d'architecture es van publicar nombroses referències a les seves classes d'arquitectura.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.