Període del Segon Temple
From Wikipedia, the free encyclopedia
El període del Segon Temple a la història jueva va des del 530 aC fins al 70 dC,[1] quan existí el Segon Temple de Jerusalem. Durant aquell període es formaren les sectes dels fariseus, saduceus, essenis i zelotes. El període del Segon Temple acabà amb la Primera Guerra Judeoromana i el Setge de Jerusalem del 70 dC amb la destrucció del temple.
Després de la mort dels últims Neviïm de l'antiguitat i encara sota el domini persa, el lideratge del poble jueu estava en mans de cinc generacions successives de zugots líders. Floriren primer sota els perses (539-332 aC), després sota els grecs (332-167 aC), després sota el regne asmoneu independent (140-37 aC) i finalment sota els romans (63 aC-132 dC).
Durant aquest període, el judaisme del Segon Temple pot veure's com format per tres grans crisis i llurs resultats, atès que diversos grups de jueus varen reaccionar-hi de manera diferent. Primer vingué la destrucció del Regne de Judà (587/6 aC), quan els jueus perderen la seva independència, la seva monarquia, la seva ciutat santa i el Primer Temple; i la majoria foren enviats a l'exili a Babilònia. En conseqüència, s'enfrontaren a una crisi teològica que involucrava la naturalesa, el poder i la bondat de Déu i també foren amenaçats culturalment, racialment i cerimonialment quan foren llançats a la proximitat d'altres pobles i grups religiosos. La posterior absència de profetes reconeguts en el període els deixà sense la seva versió de guia divina en un moment en què se sentien més en necessitat de suport i direcció.[2] La segona crisi fou la creixent influència de l'hel·lenisme en el judaisme, que culminà amb la rebel·lió dels macabeus del 167 aC. La tercera crisi fou l'ocupació romana de Judea, començant amb Pompeu i el seu saqueig de Jerusalem el 63 aC.[2] Això inclou el nomenament d'Herodes el Gran com rei dels jueus pel Senat Romà i l'establiment del Regne Herodià de Judea, que comprèn parts del que avui és Israel, Palestina, la Franja de Gaza, Jordània, el Líban i Síria.