Pere el d'Osca

Pere el d'Osca
	;
Nom original	(an) Pero I d'Aragón
Biografia
Naixement	1068 ; Valle de Echo (Regne d'Aragó)
Mort	27 setembre 1104 (35/36 anys); Vall d'Aran (Regne d'Aragó)
Sepultura	Panteó de reis de Sant Joan de la Penya
Monarca del regne d'Aragó Regne d'Aragó
	1094 – 1104 ; ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona →
Rei de Pamplona Regne de Pamplona
	1094 – 1104 ; ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona →
Comte de Ribagorça comtat de Ribagorça
	1085 (Gregorià) – 1104 (Gregorià) ; ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona →
Activitat
Ocupació	governant
Carrera militar
Conflicte	batalla d'Alcoraz ; batalla de Bairén
Altres
Títol	Rei d'Aragó ; Rei de Pamplona ; Comte de Ribagorça
Família	Dinastia Ximena i Casa reial d'Aragó
Cònjuge	Agnès d'Aquitània ; Berta d'Aragó
Pares	Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell
Germans	Ramir II d'Aragó; Alfons I d'Aragó i Pamplona; Ferran Sanxes
	Signatura

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Dades ràpides Nom original, Biografia ...

Tanca

Família

Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir el Monjo.

Garcia II de Pamplona

Sanç III de Pamplona

Ximena Fernández

Ramir I d'Aragó

?

Sança d'Aybar

?

Sanç I d'Aragó

Roger I de Carcassona

Bernat I de Foix

Adelaida de Gavaldà

Ermessenda de Bigorra

?

Garsenda de Bigorra

?

Pere I d'Aragó

Ermengol I d'Urgell

Ermengol II d'Urgell

Tetberga de Provença

Ermengol III d'Urgell

Bernat I de Bigorra

?

?

Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VIII d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:

l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)

En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Poitou. D'aquesta unió no tingueren fills.

Joventut

El 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida. S'hi va establir com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.^[1]

Regnat

Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar l'expansió central i oriental, i va arribar fins a la serralada d'Alcubierre i els Monegres. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.

Va lluitar al costat de Rodrigo Díaz de Vivar a la batalla de Bairén, a Gandia^[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre i Sarinyena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes; va morir el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.

Títols i successors

Signum Regis de Pere I d'Aragó

A 1076: Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis^[3]

A 1098: Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (…) ego Petro Sangiz^[4]

A 1100: Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium^[5]

Més informació Títols ...

Títols
Pere el d'Osca Casa d'Aragó del Llinatge de Pamplona Naixement: 1069 Mort: 1104
Precedit per: Sanç I d'Aragó i Pamplona (pare)	Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Regne de Pamplona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1094–1104)	Succeït per: Alfons I d'Aragó i Pamplona "el Batallador" (germà)