Pere Foix i Cases (Torà de Riubregós, Solsonès, 1893 - Barcelona, 1978) fou un sindicalista i escriptor català. Des de molt jove es va afiliar a la CNT i fou amic de Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Joan Peiró. Va viure a París del 1914 al 1919, i allí el 1918 amb el pseudònim Xifort, escriví a Le Libertaire, i també a L'International. Col·laborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona com Acción, Mañana, La Revista Blanca, El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona. També traduí obres de Panait Istrati, André Lorulot, A. Robertson i M. Viard.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaPere Foix i Cases
Biografia
Naixement1893 Modifica el valor a Wikidata
Torà (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1978 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósindicalista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, i a causa de la seva militància sindicalista hagué d'exiliar-se a França el 1923. Integrà el grup que restablí Solidaridad Obrera el 1930. Tanmateix, col·laborà amb Esquerra Republicana de Catalunya i escriví a L'Opinió, La Humanitat i La Rambla. Durant la guerra civil espanyola fou cap de l'oficina de premsa de la conselleria d'obres públiques de la Generalitat de Catalunya.

S'exilià el 1939 i residí a Mèxic, on continuà la seva activitat periodística en diaris mexicans com Excelsior, El Nacional i Patria Nueva; també fou un assidu col·laborador en les revistes dels catalans de l'exili com El Poble Català, La Nostra Revista i Pont Blau, de Mèxic, Catalunya i Ressorgiment de Buenos Aires, i Endavant de París. Ací fundà la revista bibliogràfica Horizontes (1958-1967) i en els Jocs Florals de Montevideo de 1949 obtingué el premi Trueta. El 1977 tornà a Barcelona.

Obres

  • Los archivos del terrorismo blanco (1931)
  • La classe obrera, la revolució, la República i l'Estatut (1932)
  • Corporativisme o república social (1934)
  • Barcelona, 6 d'octubre (1935)
  • Homes d'amor i de guerra (1935), novel·la.
  • La criminologia i el dret penal de la Revolució (1937)
  • Mentre fem la guerra (1938)
  • Catalunya, símbol de llibertat (1942)
  • España desgarrada (1942)
  • Apòstols i mercaders. Quaranta anys de lluita social a Catalunya (1949)
  • Serra i Moret (Mèxic, 1967)

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un fons parcial en el qual es recull la correspondència rebuda de Manuel Serra i Moret a través d'un treball de transcripció i estudi realitzat per Joaquim Ferrer sota el títol: Cartes de temps difícils : correspondència de Serra i Moret a Pere Foix : 1940-1963. Per altra banda, es disposa també de la correspondència mantinguda amb Josep Asens, prevere de Reus.[1]

Referències

 Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.