![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Samaritan_Pentateuch_%2528The_S.S._Teacher%2527s_Edition-The_Holy_Bible_-_Plate_XII%252C_1%2529.jpg/640px-Samaritan_Pentateuch_%2528The_S.S._Teacher%2527s_Edition-The_Holy_Bible_-_Plate_XII%252C_1%2529.jpg&w=640&q=50)
Pentateuc samarità
escriptures sagrades dels samaritans / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Torà samaritana (en hebreu samarità: ࠕࠫࠅࠓࠡࠄ, Tōrāʾ), també anomenat Pentateuc samarità, és un text de la Torà escrit en escriptura samaritana i utilitzat com a escriptura sagrada pels samaritans.[1] Es remunta a una de les versions antigues de la Bíblia hebrea que va existir durant el període del Segon Temple, i constitueix tot el cànon bíblic en el samaritanisme.[1]
![]() ![]() | |
Tipus | Pentateuc, text sagrat i obra literària ![]() |
---|---|
Llengua | hebreu ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Samaritan_High_Priest_and_Old_Pentateuch%2C_1905.png/640px-Samaritan_High_Priest_and_Old_Pentateuch%2C_1905.png)
Hi ha unes sis mil diferències entre el text samarità i el masorètic jueu. La majoria són variacions menors en l'ortografia de les paraules o construccions gramaticals, però d'altres impliquen canvis semàntics significatius, com el manament únic samarità de construir un altar al mont Gerizim o el manament de ser monògams. Gairebé dos mil d'aquestes variacions textuals coincideixen amb la Septuaginta grega koiné i algunes es comparteixen amb la Vulgata llatina. Al llarg de la seva història, els samaritans han fet ús de traduccions del Pentateuc samarità a l'arameu, el grec i l'àrab, així com les obres litúrgiques i exegètiques basades en ell.
Va ser conegut per primera vegada al món occidental l'any 1631, demostrant el primer exemple de l'alfabet samarità i va provocar un intens debat teològic sobre la seva edat relativa versus el text masorètic.[2] Aquesta primera còpia publicada, molt més tard etiquetada com a Còdex B per August von Gall, es va convertir en la font de la majoria de les edicions crítiques occidentals del Pentateuc samarità fins a la segona meitat del segle xx; avui el còdex es guarda a la Bibliothèque nationale de France.[3]
Alguns manuscrits pentateucals descoberts entre els Manuscrits de la mar Morta s'han identificat com a tipus de text "pre-samarità".[4][5]
Se li ha donat una importància especial al Rotlle d'Abisua, que és emprat a la sinagoga samaritana de Nablus. Els samaritans afirmen que fou escrit per Abisua, el besnet d'Aaron (1 Cr 6:50) tretze anys després de l'entrada a la terra d'Israel sota el lideratge de Josuè, fill de Nun. Els erudits moderns, això no obstant, han observat que el rotlle sembla incloure residus de treball d'escribes diferents i de diferents segles, amb el text més antic datat del segle XII aC.[6]