Pennahia argentata

Pennahia argentata és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes present a l'oceà Pacífic nord-occidental: el Japó, la Xina i Corea.^{[4][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21]} És un peix de clima temperat (32°N-23°N) i bentopelàgic que viu entre 20-140 m de fondària.^[4] Els mascles poden assolir 40 cm de longitud total. Tenen 25 vèrtebres.^[4][22] Menja peixets i invertebrats.^[23] A Corea és depredat per Lophius litulon^[24] i al Japó per Triakis scyllium.^[25][26] Es comercialitza fresc i assecat.^[4] És inofensiu per als humans.^[4]

Pennahia argentata

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	49188539
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Sciaenidae
Gènere	Pennahia
Espècie	Pennahia argentata (Houttuyn, 1782)[1][2][3]

Referències

1. Fowler H. W., 1926. Notes on fishes from Bombay. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 31 (pt 3). 770-779
2. BioLib (anglès)
3. Houttuyn, M., 1782. Beschryving van eenige Japanese visschen, en andere zee-schepzelen. Verhandelingen der Hollandsche Maatschappij der Wetenschappen, Haarlem v. 20 (pt 2): 311-350.
4. FishBase (anglès)
5. Kim, Y.-H., B.S. Jeon i Y.J. Kang, 2000. Seasonal variation in species composition of fish in Suyoung Bay, Korea. J. Korean Fish. Soc. 33(4):320-324.
6. Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
7. Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
8. Huh, S.H. i Y.R. An, 2000. Species composition and seasonal variation of fish assemblage in the coastal water off Gadeok-do, Korea. J. Korean Fish. Soc. 33(4):288-301.
9. Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615p.
10. Kuo, S.-R. i K.-T. Shao, 1999. Species composition of fish in the coastal zones of the Tsengwen estuary, with descriptions of five new records from Taiwan. Zool. Stud. 38(4):391-404.
11. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
12. Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
13. Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
14. Nakabo, T., 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species, English edition II. Tokai University Press, el Japó, pp 867-1749.
15. Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
16. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
17. Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the Mar de la Xina Meridional|South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
18. Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
19. Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
20. Trewavas, E., 1977. The sciaenid fishes (croakers or drums) of the Indo-west Pacific. Trans. Zool. Soc. Lond. 33:253-541.
21. Yamaguchi, A., T. Todoroki i G. Kume, 2006. Reproductive cycle, sexual maturity and diel-reproductive periodicity of white croaker, Pennahia argentata (Sciaenidae), in Ariake sound, Japan. Fish. Res. 82:95-100.
22. Yamada, U., 2002. Sciaenidae. p. 867-870. A: T. Nakabo (ed.). Fishes of Japan with pictorial keys to the species (segona edició). Tokai University Press, 1749 p.
23. Chan, W., U. Bathia i D. Carlsson, 1974. Sciaenidae. A: W. Fischer i P.J.P. Whitehead (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Indian Ocean (Fishing Area 57) and Western Central Pacific (Fishing Area 71). Volum 3. FAO, Roma.
24. Baeck, G.W. i S.-H. Huh, 2003. Feeding habits of juvenile Lophius litulon in the coastal waters of Kori, Korea. J. Korean Fish. Soc. 36(6):695-699
25. Kamura, S. i H. Hashimoto, 2004. The food habits of four species of triakid sharks, Triakis scyllium, Hemitriakis japanica, Mustelus griseus and Mustelus manazo, in the central Seto Inland Sea, Japan. Fish. Sci. 70(6):1019-1035.
26. FishBase (anglès)

Bibliografia

• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
• Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
• Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
• Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• AQUATAB