Pedro Manrique

Pedro Manrique (Crotona, segle xvi - Saragossa, 7 de juny de 1615). Bisbe de Tortosa (1600-1611), arquebisbe de Saragossa (1611-1615) i virrei de Catalunya (1610-1611).

Pedro Manrique

Biografia
Naixement	1553 Crotona (Itàlia)
Mort	7 juny 1615 (61/62 anys) Saragossa (Espanya)
68è Arquebisbe de Saragossa
8 abril 1611 – 7 juny 1615 ← Tomás de Borja – Pedro González de Mendoza → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa
Bisbe de Tortosa
12 febrer 1601 – 8 abril 1611 ← Gaspar Punter i Barreda – Isidoro Aliaga → Diòcesi: bisbat de Tortosa
Virrei de Catalunya
Bisbe de Tortosa
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	filòsof, prevere catòlic de ritu romà, teòleg
Orde religiós	Orde de Sant Agustí i Orde de Sant Agustí

Fill dels comtes de Puñonrostro, va estudiar a Salamanca abans d'entrar a la cort de Felip III de Castella. Posteriorment ingressa a l'orde dels agustins (1570), de la qual fou visitador (1594), provincial de Castella (1595),^[1] assistent general i vicari general de les províncies d'Espanya, i president del capítols de Castella, Andalucia i Aragó.^[2]

Va ser nomenat bisbe de Tortosa en 1600, i prengué possessió el 30 d'abril de 1601.^[3] L'enquesta duta a terme pel bisbe en juliol de 1610 sembla demostrar un alt grau d'assimiliació en els moriscs en les terres de l'Ebre,^[4] i el bisbe assegurà que ja no eren moros sinó cristians,^[5] i per tant impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d'Ebre, Riba-roja d'Ebre, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa. Com a virrei de Catalunya va continuar combatint el bandolerisme, però aplicant mètodes humanitaris. Va assolir la detenció de Perot Rocaguinarda amb qui va acordar el 30 de juliol de 1611 la seva sortida dels regnes d'Espanya per lluitar als exèrcits reials a Itàlia i Flandes durant deu anys, a canvi de ser indultat.^[1]

Poc després passà a la seu de Saragossa, on mor el 7 de juny de 1615.

Referències

1. «Pedro Manrique». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Vidal, Manuel. Agustinos de Salamanca. Historia del observantissimo convento de San Augustin N. P. de dicha ciudad. Segundo tomo. Salamanca: Por Eugenio García de Honorato, s.d., p. 341 (castellà)
3. Martorell y de Luna, Francisco. Historia de la antigua Hibera, con la milagrosa descensión de la Madre de Dios a su Templo y la dádiva preciosa de la Santa Cinta dada por su sagrada mano. Descripción del monte de Cardó morada de los Religiosos Carmelitas Delcalzos, con variedad de Historias; y una breve descripción de Cataluña y su fidelidad. Tortosa: por Gerónimo Gil, 1627, p. 36 (castellà)
4. Serra i Puig, Eva. Els moriscos de reialenc de les Terres de l'Ebre. L'administració de Galceran Albanell, batlle i alcaid de la batllia de Tortosa. Manuscrits, 28 (2010), p. 106.
5. Bladé i Desumvila, Artur. Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre) dins Obra Completa. Volum 3. Valls: Cossetània Edicions, 2007, p. 311. ISBN 978-84-9791-319-5.

Precedit per: Hèctor de Pignatelli i Colonna	Virrei de Catalunya 1610 - 1611	Succeït per: Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas
Precedit per: Gaspar Punter i Barreda	Bisbe de Tortosa 1601 - 1611	Succeït per: Isidoro Aliaga
Precedit per: Tomás de Borja	Arquebisbe de Saragossa 1611 - 1615	Succeït per: Pedro González de Mendoza