Paul Wittich

Paul Wittich (Breslau, c. 1546 ^(Gregorià) - Viena, 9 de gener de 1586) va ser un matemàtic i astrònom alemany.

Paul Wittich

Biografia
Naixement	c. 1546 (Gregorià) Breslau (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	9 gener 1586 (39/40 anys) Viena (Sacre Imperi Romanogermànic)
Formació	Universitat Viadrina de Frankfurt de l'Oder (1576–) Universitat de Leipzig Universitat de Halle
Director de tesi	Valentin Thau
Activitat
Camp de treball	Astronomia i matemàtiques
Ocupació	astrònom, matemàtic
Professors	Tycho Brahe
Obra
Estudiant doctoral	Duncan Liddel

Vida i obra

Res es coneix de la seva infància i joventut^[1] i el que es coneix de la resta de la seva vida és molt fragmentari.^[2] El primer que se sap d'ell és que a l'estiu de 1563 es va matricular a la universitat de Leipzig; més tard se sap que va estar matriculat a les universitats de Hale (1566) i Frankfurt de l'Oder (1570).^[3] Els anys 1579 i 1580 va restar a la seva vila natal de Breslau i l'estiu de 1580 es va incorporar a l'observatori d'Uraniborg a recomanació de Thaddeus Hagecius; el cap de l'observatori, Tycho Brahe, estava molt content amb el seu treball d'hàbil matemàtic.^[4]

A Uraniborg, Wittich va introduir Brahe en el mètode de la protaferesi:^[5] a partir del coneixement de la fórmula

${\displaystyle 2\sin {A}\sin {B}=\cos {(A-B)}-\cos {(A+B)}}$

es poden obtenir algorismes per substituir les multiplicacions per sumes, amb la conseqüent simplificació dels càlculs i la seva millor seguretat.^[6] Podria ser que el 1576, a Frankfurt de l'Oder, quan Wittich va conèixer el metge i astrònom escocès John Craig (1553-1620) ja conegués aquest procediment i el discutís amb ell, qui al seu torn el va explicar a John Napier, qui va descobrir el molt més eficient mètode dels logaritmes.^[7]

Croquis del sistema geo-heliocèntric de Wittich.

Segons Tycho Brahe, a finals de 1580, quan ja havia aprés tot el que necessitava, va abandonar Uraniborg, per no tornar-hi més. Els seus últimas anys els va passar a la cort de Hessen-Kassel, exasperant Brahe que creia que li havia robat els seus descobriments.^[8] Inclòs després de mort Wittich, Brahe va intentar comprar la seva biblioteca en diferents ocasions.^[9]

Wittich és recordat per haver proposat un sistema geo-heliocèntric de l'Univers que podria haver estat l'antecedent més immediat dels sistema ticònic de Brahe.^[10]

Referències

1. Gingerich i Westman, 1988, p. 10.
2. Morawiec, 2020, p. 465.
3. Gingerich i Westman, 1988, p. 11.
4. Christianson, 2023, p. 307.
5. Thoren, 1988, p. 33.
6. Suzuki, 2009, p. 218.
7. Gingerich i Westman, 1988, p. 12.
8. Gingerich i Westman, 1988, p. 17-19.
9. Gingerich i Westman, 1988, p. 20-23.
10. Gingerich i Westman, 1988, p. 45 i ss.

Bibliografia

• Christianson, John Robert. On Tycho's Island (en anglès). Cambridge University Press, 2023. ISBN 0-521-00884-0.
• Gingerich, Owen; Westman, Robert S. «The Wittich Connection: Conflict and Priority in Late Sixteenth-century Cosmology» (en anglès). Transactions of the American Philosophical Society, Vol. 78, Num. 7, 1988, pàg. 1-148. DOI: 10.2307/1006552. ISSN: 0065-9746.
• Morawiec, Adam «Itinerarium Wittichi "ex Calendarium" Sculteti: New biographical evidence on the Breslau mathematician Paul Wittich (ca. 1546–ca. 1587)» (en anglès). Centaurus, Vol. 62, Num. 3, 2020, pàg. 465-478. DOI: 10.1111/1600-0498.12261. ISSN: 1600-0498.
• Suzuki, Jeff. Mathematics in Historical Context (en anglès). Mathematical Association of America, 2009. ISBN 978-0-88385-570-6.
• Thoren, Victor E. «Prosthaphaeresis revisited» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 15, Num. 1, 1988, pàg. 32-39. DOI: 10.1016/0315-0860(88)90047-X. ISSN: 0315-0860.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Wittich» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Vogel, Kurt. «Wittich (Or Wittichius), Paul» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juliol 2024].
• Westfall, Richard S. «Wittich, Paul» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 20 juliol 2024].