escriptor francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Patrick Chamoiseau (Fort-de-France, Martinica 1953) escriptor, assagista, guionista i productor francès nascut a Martinica. Premi Goncourt de 1992 per la novel·la Texaco.[1]
.jpg) (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1953 (70 anys) Fort-de-France (Martinica) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, conseiller ou conseillère pénitentiaire d'insertion et de probation (fr)  , guionista de videojocs |
| Gènere | Créolité (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
    
 | |
Patrick Chamoiseau va néixer a Fort-de-France el 3 de desembre de 1953. Va estudiar dret i economia a França.[2]
Ha treballat com a mestre, ha fet tasques de treballador social a França i a Martinica i fou conseller del Tribunal de Menors de Fort-de-France.[3]
El 1986 va publicar la seva primera novel·la Chronique des sept misères on explica l'experiència col·lectiva dels "djobeurs"[4] i exposa la invenció d'un nou estil lingüístic, accessible als lectors de la metròpoli, però que inclou els valors sociosimbòlics del crioll.[2]
Considerat com seguidor d'Aimé Césaire i d'Édouard Glissant,[5] conjuntament amb Raphäel Confiant és un dels líders del moviment literari del món crioll;[6] amb Confiant i Jean Bernabé, el 1989 publicà el manifest fundacional d'aquest moviment socioliterari.[3] També se l'ha definit com a hereu dels conceptes de "negritud" d'Aimé Césaire i "d'antillanitat" d'Edouard Glissant, desenvolupant el de "criollitat".[5]
S'ha interessat per temes etnogràfics relacionats amb Martinica, tant per les activitats i manifestacions culturals de la seva illa, com pels oficis amb tendència a desaparèixer (pescadors, contadors de contes, "djoboeurs") i redescobreix el dinamisme de la seva llengua materna, el crioll, que va abandonar en l'etapa dels seus estudis primaris.[3]
Ha col·laborat com a guionista en diverses pel·lícules del director Guy Deslauriers, com " Le passage du millieu" (2000), "Biguine" (2004), i "Aliker" (2007).[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
