Patriarcat de Venècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto. L'arquebisbe de Venècia és un dels pocs Patriarques de l'Església Catòlica (actualment només hi ha 5 seus que ostentin el títol de Patriarcal: les de Roma, Lisboa, les Índies Orientals i Jerusalem). Actualment, l'únic avantatge és purament formal, pel lloc d'honor del bisbe en les processons papals. En el cas de Venècia existeix un altre privilegi segons el qual, tot i no ser cardenal, pot fer servir el color vermell en les vestidures no litúrgiques. El birret vermell, però, està coronat per un plomall, com és costum amb els altres bisbes ordinaris.
Patriarchatus Venetiarum | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Itàlia | ||||
| |||||
Regió | Vèneto | ||||
Parròquies | 128 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 366.676 (2018) (420,98 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 871 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 774 com a Bisbat d'Olivolo 8 d'octubre de 1451 elevada a Patriarcat | ||||
Patrocini | Sant Marc Evangelista i Sant Teodor d'Amàsia | ||||
Catedral | Basílica Patriarcal Metropolitana Primacial de Sant Marc Evangelista | ||||
Organització política | |||||
• Patriarca | Francesco Moraglia | ||||
Lloc web | patriarcatovenezia.it |
La diòcesi de Venècia va ser creada al 774 com a sufragània del Patriarcat de Grado. No va ser fins al 1451[1] que, en consideració a la influència política de la ciutat, els bisbes van rebre el títol de Patriarca del Papa.
Tradicionalment, el Patriarca de Venècia és creat cardenal en el consistori posterior al seu nomenament, tot i que el Papa no està legalment obligat a fer-ho. Diversos prelats que han ostentat aquest càrrec han estat elegits Papa, tres dels quals durant el segle xx: Pius X (1903), Joan XXIII (1958) i Joan Pau I (1978).