Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán

Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (Atzeneta del Maestrat, 1822 - València, 1893) fou un escriptor i polític valencià, ennoblit com a Baró de Cortes de Pallars el 1858 i de Roaia el 1865. Era casat amb la germana del marquès de Mirasol i amb ella va tindre quatre fills: María, Matilde, Pascual i Carlos. Morta la seua primera dona, contragué matrimoni en segones núpcies amb Ana María Paulín de la Peña.^[1] El seu fil menor, Carles Frígola i Pallavicino, fou periodista i polític.^[1]

Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán

Biografia
Naixement	1822 Atzeneta del Maestrat (l'Alt Maestrat)
Mort	1893 (70/71 anys) València
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
Activitat
Ocupació	escriptor, polític
Família
Fills	Carles Frígola i Pallavicino

Políticament conservador, Pasqual Frígola es feu membre del Partit Moderat després del cop d'estat de Leopoldo O'Donnell el 1856 i fou nomenat diputat provincial pel districte de Torrent (Horta Oest). Posteriorment arribà a diputat provincial per Montcada (Horta Nord) el 1858 i 1860 i a diputat a Corts Espanyoles durant els períodes següents: 1857-1858, 1858-1863, 1863-1864, 1864-1865 i 1866-1867. El 1867 fou nomenat senador vitalici, però va cessar amb la Revolució de 1868.^[1]

A partir de la fugida d'Isabel II marxà amb ella a París, on es va posar al servei del futur Alfons XII. Quan aquest pujà al tron, el va nomenar director de la Gaceta de Madrid i administrador de la Impremta Nacional, alhora que militava al Partit Conservador en la fracció dirigida per Francisco Romero Robledo.

Fou nomenat president de Lo Rat Penat el 1887-1889 i el 1891-1893, i va idear la batalla de flors de la fira de juliol.^[2] Pel que sembla, Frígola ideà la festa després d'una visita a Niça, on quedà impressionat per les festes locals del carnestoltes. Com a escriptor, la seua obra reflecteix una gran varietat de gèneres i temàtiques.

Obres

• El cazador valenciano (1856)
• Julianito (1875) - Peça teatral còmica.
• El maestro de caló (1874)
• Recuerdos de caza (1876)
• Palo de ciego (1888)
• Costums de la terra (1885?). Subtitulada "Romans de cego". Possiblement fou una obra presentada al certamen de Lo Rat Penat, entitat que premiava anualment poemes sobre els costums populars. Es tracta d'un opuscle d'unes poques pàgines en què Frígola fa una lloança de la terra valenciana, seguint en part els tòpics nostàlgics medievals inspirats pel seu amic i mestre Vicent Boix. Després d'uns versos introductoris sobre el caràcter dels valencians i llurs bons costums, l'autor parla de diverses festivitats, totes relacionades amb els sants més populars de la terra: la tirá de Sant Martí, el dia de Sant Dionís, el de Sant Vicent Màrtir o les celebracions al voltant de Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran o la Mare de Déu dels Desemparats. L'obreta acaba amb una lloança de les velles glòries de la ciutat, amb especial èmfasi en el Tribunal de les Aigües i en escriptors i artistes com Ausiàs March, Teodor Llorente o els germans Benlliure.

Precedit per: Ciril Amorós	President de Lo Rat Penat 1887–- 1889	Succeït per: Lluís Cebrián
Precedit per: Lluís Cebrián	President de Lo Rat Penat 1891–- 1893	Succeït per: Honorat Berga

Referències

• Biografies de polítics valencians Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine.

1. «Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán. Escriptor, polític i president de Lo Rat Penat». Ajuntament d'Atzaneta del maestrat. Arxivat de l'original el 2016-10-11. [Consulta: 2 agost 2016].
2. «El 125 aniversari de pluja de clavells». Universitat de València. Jardí Botànic, 30-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-04. [Consulta: 2 agost 2016].