![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Baro_de_Cortes.jpg/640px-Baro_de_Cortes.jpg&w=640&q=50)
Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán
escriptor i polític valencià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (Atzeneta del Maestrat, 1822 - València, 1893) fou un escriptor i polític valencià, ennoblit com a Baró de Cortes de Pallars el 1858 i de Roaia el 1865. Era casat amb la germana del marquès de Mirasol i amb ella va tindre quatre fills: María, Matilde, Pascual i Carlos. Morta la seua primera dona, contragué matrimoni en segones núpcies amb Ana María Paulín de la Peña.[1] El seu fil menor, Carles Frígola i Pallavicino, fou periodista i polític.[1]
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1822 ![]() Atzeneta del Maestrat ![]() | ||||
Mort | 1893 ![]() València ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | escriptor, polític ![]() | ||||
Família | |||||
Fills | Carles Frígola i Pallavicino ![]() |
Políticament conservador, Pasqual Frígola es feu membre del Partit Moderat després del cop d'estat de Leopoldo O'Donnell el 1856 i fou nomenat diputat provincial pel districte de Torrent (Horta Oest). Posteriorment arribà a diputat provincial per Montcada (Horta Nord) el 1858 i 1860 i a diputat a Corts Espanyoles durant els períodes següents: 1857-1858, 1858-1863, 1863-1864, 1864-1865 i 1866-1867. El 1867 fou nomenat senador vitalici, però va cessar amb la Revolució de 1868.[1]
A partir de la fugida d'Isabel II marxà amb ella a París, on es va posar al servei del futur Alfons XII. Quan aquest pujà al tron, el va nomenar director de la Gaceta de Madrid i administrador de la Impremta Nacional, alhora que militava al Partit Conservador en la fracció dirigida per Francisco Romero Robledo.
Fou nomenat president de Lo Rat Penat el 1887-1889 i el 1891-1893, i va idear la batalla de flors de la fira de juliol.[2] Pel que sembla, Frígola ideà la festa després d'una visita a Niça, on quedà impressionat per les festes locals del carnestoltes. Com a escriptor, la seua obra reflecteix una gran varietat de gèneres i temàtiques.