Japó, 1998 From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Demòcratic del Japó (en japonès: 民主党, transliterat: Minshutō) és un partit polític sorgit al Japó l'any 1998 ençà de la fusió de diversos partits de l'oposició: un antic Partit Demòcrata, el Partit del Bon Govern (Minseitō), el Nou Partit de la Fraternitat (Shintō-yūai) i el Partit de la Reforma Democràtica (Minshu-Kaikaku-Rengō). A les eleccions celebrades l'agost de 2009 el Partit Demòcrata va guanyar per una àmplia majoria al seu gran rival el Partit Liberal Demòcratic del Japó (PLD) trencant així 55 anys de govern pràcticament ininterromput del PLD. El líder del Partit Demòcrata, Yukio Hatoyama va ser nomenat primer ministre del Japó el 16 de setembre de 2009.
Mascota | Minshu-kun (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Nom curt | PDJ i DPJ | ||||
Tipus | Partit polític japonès | ||||
Ideologia | Social-liberalisme, Socialdemocràcia | ||||
Alineació política | centrisme | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Partit Democràtic Good Governance Party (en) New Fraternity Party (en) Unió de la Reforma Democràtica | ||||
Creació | 8 de gener de 1998 | ||||
Data de dissolució o abolició | 27 d'abril de 2016 | ||||
Reemplaçat per | Partit Democràtic | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Aliança de Demòcrates | ||||
Membres | 326.974 (2012) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Yukio Hatoyama | ||||
Secretari general | Ichiro Ozawa | ||||
Afiliació internacional | Aliança de Demòcrates | ||||
Representació | 109 Consellers 308 Representants | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | http://www.dpj.or.jp/ | ||||
El Partit Demòcrata del Japó va ser fundat el 27 d'abril de 1998,[1] el nou partit començà amb 93 membres a la cambra dels representants y 38 a la cambra dels consellers, en la primera convenció del partit es designà l'ex ministre de benestar social Naotso Kan com a president del partit i a l'exprimer ministre Tsutomu Hata com a secretari general.
El 24 de setembre de 2003 el Partit Demòcrata es fusiona amb un petit partit de centredreta el Patit Liberal d'Ichirō Ozawa[2] aquesta decisió va ser presa en vistes a les eleccions de 2003, aquesta fusió reportà immediatament 8 escons més al PDJ (els que ja tenia el Partit Liberal).
A les eleccions del 2003 el PDJ va obtenir un total de 178 escons, per davall de les expectatives del mateix partit, no obstant queda demostrada així la força del nou partit. Arran d'un escàndol Naoto Kan va haver de dimitir, el seu substitut com a president del partit va ser el liberal moderat Katsuya Okada.
A les eleccions del 2004 a la cambra de consellers per primera vegada el PDJ supera en nombre de vots al PLD, però el sistema de repartiment d'escons va fer que el PDJ només n'obtingués 79 pels 114 del PLD, però una vegada més el PDJ demostrava que podia arribar a guanyar al PLD.
El 2005 a les eleccions anticipades convocades per Junichiro Koizumi a causa de les protestes pel seu pla de privatització de l'empresa postal japonesa el PDJ va sofrir un gran revés al perdre 62 dels seus representants a la Dieta, a la vista dels resultats Katsuya Okada va dimitir doncs havia promès una victorià del PDJ i portar-lo al poder. Va ser reemplaçat per Seiji Maehara.
Maehara va estar al front del partit durant mig any, va liderar les crítiques al partit del govern del president Junichiro Koizumi, sobretot en l'escàndol de les connexions entre els membres del PLD i l'empresa Livedoor però en intentar utilitzar un correu electrònic fals per establir aquest vincle va deixar molt malmesa la reputació de Maehara, Maehara va haver d'acabar dimitint el 31 de març de 2006[3] El 7 d'abril del mateix any es varen celebrar eleccions per elegir al nou líder del partit, resulta elegit Ichirō Ozawa.[4]
A les eleccions a la cambra dels consellers del 2007 on es renovaven la meitat dels escons d'un total de 242 el PDJ aconseguí 60 dels 121 escons que es renovaven.
Ozawa va haver de dimitir com a líder del partit el maig del 2009 a causa d'un escàndol amb la recaptació de fons, el succeí a la presidència del partit Yukio Hatoyama, Ozawa passà a ser secretari general del partit.
El partit Demòcrata està totalment en contra de l'statu quo i dels governs del PLD, el PDJ sosté que la burocràcia japonesa és massa gran i ineficient, el partit demòcrata vol acabar amb la presa de decisions sobre la base dels interessos creats i crear un nou sistema més flexible i eficient.[5]
El partit Demòcrata argumenta que el lliure mercat és el millor sistema pel Japó, la postura que ells defensen és que el PDJ representa als "ciutadans, consumidors i als que paguen impostos" sense afavorir ni el lliure mercat ni l'estat del benestar, concebent l'actuació del govern com una actuació limitada per afavorir l'autosuficiència dels individus.
El Partit Demòcrata pretén establir un govern més transparent, amb una estructura més descentralitzada donant major protagonisme als organismes locals, afavorint així una societat més justa i amb regles més justes. El partit demòcrata pretén introduir a la constitució "la sobirania popular, el respecte als drets humans i el pacifisme" Tenir una política internacional de no-intervenció, per la coexistència mútua i per restaurar la confiança del món en el Japó.
D'entre les propostes del PDJ es poden destacar: la reestructuració de l'administració pública, l'assignació de 26.000 iens per fill, retallar l'impost del gas, ajudes per als agricultors, matrícules gratuïtes per les escoles secundàries públiques, la prohibició del treball temporal al sector industrial,[6] apujar el salari mínim en 1000 iens i congelar els impostos durant els pròxims 4 anys.[7][8]
EL PDJ en té moltes faccions, encara que no està tan diversificat com el PLD, els grups estan ordenats del més influent al que menys influença té:
El Club dels independents és un petit partit polític que forma una entitat política amb el PDJ a les dues cambres.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.