Partisans (Iugoslàvia)
resistència iugoslava contra l'Eix durant la II Guerra Mundial, liderada pels comunistes / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial. Amb la denominació oficial d'Exèrcit Popular d'Alliberament i Separació Partisana de Iugoslàvia (Narodno-oslobodilačka vojska i partizanski odredi Jugoslavije),[1] els partisans iugoslaus van ser comandats directament per Josip Broz Tito i el politburó del Partit Comunista de Iugoslàvia. El seu objectiu principal era l'alliberament de l'ocupació de l'Eix i la creació un estat Socialista a Iugoslàvia. El Partit Comunista de Iugoslàvia va intentar aglutinar diversos grups ètnics del país, per la preservació dels drets de cada grup. Els objectius del moviment de resistència rival, els Txètniks, d'ideologia tradicionalista i conservadora eren la permanència en el poder de la monarquia Iugoslava, així com garantir la seguretat de la població ètnica sèrbia, i la creació d'una Gran Sèrbia. Els dos moviments van estar enfrontats des del principi, però a partir de l'octubre de 1941 les relacions van degenerar en un conflicte a mesura que els txètniks evitaven l'enfrontament amb els forces ocupants o hi col·laboraven.
Народноослободилачка војска и партизански одреди Југославије | |
Bandera de Iugoslàvia utilitzada pels partisans | |
Tipus | moviment de resistència i grup guerriller |
---|---|
Fundació | 22 juny 1941 |
Dissolució | 1r març 1945 |
País | Iugoslàvia |
Unitats subordinades | partisans eslovens i Exèrcit Popular d'Alliberament de Macedònia |
Ideologia | antifeixisme, marxisme-leninisme i Yugoslavism (en) |
Guerres i batalles | |
Front Iugoslau |
Van ser una força guerrillera durant els tres primers anys del conflicte. Amb el creixement de la seva eficàcia i suport popular, des de la segona meitat de 1944, el total de forces partisanes era de més de 650.000 homes i dones organitzats en quatre exèrcits i 52 divisions, que van participar en una guerra més de tipus convencional. L'abril de 1945 ja sumaven més de 800.000 combatents.[2]
Els partisans aconseguiren finalment l'alliberament de Iugoslàvia, i esdevingueren una referència popular i cultural amb gran influència durant tot el periode de la Iugoslavia socialista.
El nom comú del moviment és el de partisans, mentre que l'adjectiu iugoslaus es fa servir de vegades per a distingir-los d'altres moviments partisans sorgits en la guerra.