Partenó
temple dòric a l'Acròpoli d'Atenes / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle v aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies.
Partenó | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (grc) Παρθενών | |||
Dades | ||||
Tipus | temple grec | |||
Part de | Acròpolis d'Atenes | |||
Arquitecte | Ictinos Cal·lícrates | |||
Construcció | 448 - 447 aC - 438 aC | |||
Dedicat a | Atena | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | obert al públic | |||
Estil arquitectònic | grec clàssic | |||
Material | marbre pentèlic i fusta | |||
Mesura | 13,72 () × 30,8 () × 69,61 () × 69,5 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia) | |||
Localització | Acròpoli d'Atenes | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 404-001 | |||
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Grècia | |||
És l'edifici més important dels que es conserven de la Grècia clàssica; generalment, es considera com la culminació del desenvolupament de l'ordre dòric. Les seves escultures decoratives són considerades un dels màxims exponents de l'art grec. El Partenó és concebut com un símbol perdurable de l'antiga Grècia i de la democràcia atenesa, i un dels monuments més grans del món cultural. El Ministeri de Cultura Grec n'està duent a terme un programa de restauració i reconstrucció.[1]
El Partenó va substituir un temple més antic d'Atena, que els historiadors anomenen el Pre-Partenó o Hekatómpedon, que va ser destruït en la invasió persa de l'any 480 aC. Igual que la majoria dels temples grecs, el Partenó va ser utilitzat com a tresor, i durant un temps va servir com a tresor de la Lliga de Delos, que més tard es va convertir en la Confederació d'Atenes. Al segle vi, el Partenó es va convertir en una església cristiana dedicada a la Mare de Déu. Després de la conquesta turcootomana, es va convertir en una mesquita a començaments de la dècada del 1460, i tenia un minaret. El 26 de setembre del 1687, un dipòsit de municions turcootomanes a l'interior de l'edifici va esclatar a causa d'un bombardeig dels venecians. L'explosió resultant va danyar severament el Partenó i les seves escultures. El 1806, Thomas Bruce, Comte d'Elgin, va endur-se algunes de les escultures supervivents, amb el permís dels otomans. Aquestes escultures, ara conegudes com els Marbres d'Elgin o els Marbres del Partenó, es van vendre el 1816 al Museu Britànic de Londres, on estan exposades actualment. El govern grec ha demanat la devolució de les escultures a Grècia, fins ara sense èxit.[2]