Palau de Mafra

El Palau de Mafra és un monument barroc localitzat a la ciutat portuguesa de Mafra. El palau també serví de convent franciscà.^[1]

Infotaula edifici Palau de Mafra
Dades
Tipus	Palau, basílica, convent, museu i patrimoni cultural
Part de	Royal Building of Mafra (en)
Arquitecte	João Frederico Ludovice
Enginyer estructural	Manuel da Maia
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Mafra (Portugal) (en)
38° 56′ 13″ N, 9° 19′ 35″ O
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	2019 (43a Sessió), Criteris PH: (iv)
Monument nacional de Portugal
Identificador	69940
Activitat
Religió	catolicisme
Visitants anuals	189.694 (2022)
Lloc web	palaciomafra.pt

Història

El Palau de Mafra fou construït pel rei Joan V de Portugal a conseqüència de la promesa realitzada a la seva muller, l'arxiduquessa Maria-Anna d'Àustria, en què es comprometia a construir un monestir si li donava descendents. El naixement de la princesa Maria Bàrbara de Bragança, després muller del rei Ferran VI d'Espanya, feu que el rei iniciés les obres.^[2]

Els edificis de Mafra es troben entre les edificacions del barroc portuguès més sumptuós. El palau fou construït a través de sis eixos simètric, dues torres i una basílica central. El monestir inclou una biblioteca importantíssima amb un fons de 40.000 llibres antics i rars.^[3]

La construcció s'inicià el 17 de novembre de 1717 amb el projecte de realitzar un convent per 13 frares franciscans.^[4][5] Aviat, però, l'arribada massiva d'or del Brasil feu que el rei Joan canviés d'opinió i es decidís per la construcció d'un gran palau. L'arquitecte Johann Friederich Ludwig anuncià els canvis de plans i inicià la construcció d'un gran palau que mobilitzà a més de 52.000 treballadors de tot el país.^[6]

Finalment la construcció del palau permeté ubicar fins a 330 frares franciscans sense haver de reduir la mida del palau projectat. El palau fou inaugurat el 22 d'octubre de 1730 en honor del 41è aniversari del rei Joan V amb un seguit de festes que duraren fins a 8 dies.^[7]

Mafra mai no fou ocupat de forma estable per la Família reial portuguesa malgrat que esdevingué una parada habitual i un lloc de descans pels membres de l'esmentada família. Els magnífics boscos de Mafra garantiren un espai de cacera formidable pels diferents prínceps portuguesos molt aficionats a la caça.

Durant el regnat del rei Joan VI de Portugal es portà a terme un important programa de restauració malgrat que mai no fou habitat pel sobirà. A més a més, arran de la fugida de la família reial portuguesa l'any 1807 cap al Brasil, la majoria del millors mobles i peces d'art del palau partiren cap a aquest país.

L'any 1834, després de la guerra que enfrontà els liberals partidaris de la reina Maria II de Portugal amb els conservadors partidaris de Miquel I de Portugal, la reina Maria ordenà la dissolució dels ordes religiosos, la qual cosa provocà l'abandó del monestir per part dels frares franciscans. Els últims monarques de la Casa de Bragança empraren el palau únicament com a punt de cacera i l'últim rei, Manuel II de Portugal, partí del monestir cap a l'exili anglès.^[8]

El palau fou declarat monument nacional l'any 1907. Avui dia, l'edifici és conservat per l'Institut del Patrimoni Arquitectònic de Portugal, que ha portat a terme diferents programes de restauració i conservació; un dels més importants és el que afectà la façana principal. Aquests programes de restauració han comptat amb l'ajuda de membres de la comunitat internacional especialitzats en la restauració d'edificis històrics.

Nombroses llegendes s'expliquen de Mafra. La més coneguda parla de rates gegants capaces de menjar gent viva que habiti el palau. Una altra explica l'existència d'un túnel que uneix Mafra amb Ericeira i que el rei Manuel II de Portugal emprà l'any 1910 per fugir a l'exili.

Finalment cal comentar la referència que José Saramago fa del monestir-palau en una de les seves novel·les. Saramago, a través d'un habitant de Mafra vinculat amb el procés de construcció del palau, explica detalladament el procés de construcció del colossal edifici.

La parròquia de Mafra i la Reial i Venerable Germandat del Santíssim Sagrament de Mafra tenen la seva seu a la basílica del palau.

• Palau de Mafra - Palácio Nacional de Mafra
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Referències

1. «Convento e Basílica de Mafra / Real Edifício de Mafra / Palácio Nacional de Mafra» (en anglès). Patrimonio Cultural - SIPA – Sistema de Informação para o Património Arquitetónico. [Consulta: 23 juliol 2023].
2. Raggi, Giuseppina «The Queen of Portugal Maria Anna of Austria and the Royal Opera Theaters by Giovanni Carlo Sicinio Galli Bibiena». Music in Art, 42, 1-2, 2017, pàg. 121–140. ISSN: 1522-7464.
3. Foer, Joshua; Morton, Ella; Thuras, Dylan; Obscura, Atlas. Atlas Obscura, 2nd Edition: An Explorer's Guide to the World's Hidden Wonders (en anglès). Workman Publishing Company, 2019-10-15. ISBN 978-1-5235-0847-1.
4. Barroso, Maria do Sameiro; Duffin, Christopher J.; Sousa, Germano de. Medical Heritage of the National Palace of Mafra (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2020-01-31, p. 36. ISBN 978-1-5275-4646-2.
5. Ring, Trudy; Watson, Noelle; Schellinger, Paul. Southern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013-11-05, p. 403. ISBN 978-1-134-25958-8.
6. Vale, Teresa Leonor M. do «Roman Baroque Silver for the Patriarchate of Lisbon». The Burlington Magazine, Vol. CLV, Nº 1.323, 6-2013, pàg. 384–389. ISSN: 0007-6287.
7. Carneiro, Roberto; Curvelo, Rita; Dias, Patrícia; Carneiro, Maria Ana; Teixeira-Botelho, Inês. Smarter Cities Portugal. Innovation Incubatours and Public Entrepreneurs in Times of Decentralization – 9 Case Studies (en anglès). Leya, 189. ISBN 978-972-54-0861-2.
8. Trabulo, Antonio. «The National Palace of Mafra and the King John V: some historical and medical insights». A: Barroso, Maria do Sameiro; Duffin, Christopher J.; Sousa, Germano de (eds). Medical Heritage of the National Palace of Mafra (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2020-01-31, p. 9-23. ISBN 978-1-5275-4646-2.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)