Palau Llar

El Palau Llar, també conegut com a Casa Barnola, és un edifici situat al carrer del Pi, 1 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.^[1]

Infotaula edifici Palau Llar
Dades
Tipus	Palau
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura barroca
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Pi, 1
41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 26″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	42540
Id. Barcelona	695
Plànol
Activitat
Propietat de	Comtat de Llar
Ocupant	Antoni de Barnola i Verdaguer

Descripció

És un edifici de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La planta baixa està ocupada per les Galeries Maldà. En aquest nivell s'obren cinc grans portes d'arc rebaixat motllurat, el central és l'entrada a la galeria i els laterals són botigues. El parament és de carreus de pedra. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que les de la planta baixa. les del primer i segon pis són allindades i donen a balcons individuals amb barana de ferro forjat i rajoles. El parament està decorat amb grans esgrafiats amb garlandes, marcs d'obertures, sanefes, bustos i gerros sobre pedestals molt ornamentals, etc.^[2]

Corona la façana un fris on se situen les obertures de forma oval de les golfes, entre les quals hi ha esgrafiats, i una cornisa de gran voladís.^[2]

Història

Segons la documentació notarial, el 1661, Joaquim de Gualbes va establir en emfiteusi la finca a Joan Baptista de Planella-Cruïiles i de Vila, tercer baró de Granera i senyor de Castellcir.^[3][4] Fou succeït pel seu fill Pere de Planella i de Dusai (1675-1738),^[5] i aquest pel seu fill Bonaventura de Planella i Teixidor.^[6][7]

El 1773, la seva vídua Maria Teresa de Llar i de Verthamon, tercera comtessa de Llar,^[7] va demanar permís per a construir el palau.^[8] Va ser succeïda pel seu fill Francesc Gaietà de Planella i de Llar,^[9][7] casat amb Maria Antònia de Fivaller i de Bru.^[10] El 1828, el seu fill Gaietà de Planella i de Fivaller va demanar permís per a convertir una finestra en porta.^[11] Va morir el 1863^[12] sense descendència i en el seu testament nomenà hereu del patrimoni vinculat dels Planella Gaietà d'Amat i de Cortada, baró de Maldà i de Maldanell^[13][14] (vegeu Palau Maldà).

A finals del segle xix hi vivia l'advocat Antoni de Barnola i Verdaguer.^[15][16]

Vegeu també

• Can Teixidor (el Masnou)

Referències

1. «Casa Barnola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Casa Barnola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
3. «Joan Baptista de PLANELLA y de VILA». geneanet. Martín Rodríguez.
4. AHPB, notari Pere Vives, 16-5-1681.
5. «Pedro de PLANELLA y de DUSAY». geneanet. Martín Rodríguez.
6. «Bonaventura de PLANELLA y TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
7. Rovira i Gómez, 2015, p. 268.
8. «Maria Teresa Planella. Comtessa de Llar. Pi. Reedificar el frontis de la casa». C.XIV Obreria C-3/1773-4. AHCB, 12-01-1773.
9. «Francisco Cayetano de PLANELLA y LLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
10. «María Antonia de BRU y DESCATLLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
11. «Gaietà de Planella i de Fivaller. Comte de Llar. Pi 13. Casa. Convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-134/1828-091. AMCB, 05-05-1828.
12. Diario de Barcelona, 10-11-1863, p. 10218.
13. AHPB, notari Joan Llopart, f. 595-608v, 14-11-1863.
14. Anuario-Riera, 1896, p. 405.
15. Anuario-Riera, 1896, p. 222.
16. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 941.

Bibliografia

• Rovira i Gómez, Salvador-J. «Els senyorius laics del Camp de Tarragona (segle XVIII)». Butlleti Arqueològic, 36-37, 2015, pàg. 263-269.

Enllaços externs

• «Casa de la Comtessa de Llar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.