Pacte Mólotov-Ribbentrop
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles. El pacte va ser signat a Moscou el 23 d'agost de 1939 pel ministre d'Afers Exteriors alemany Joachim von Ribbentrop i el ministre d'Afers Exteriors soviètic Viatxeslav Mólotov[1] i va ser conegut oficialment com el Tractat de no agressió entre Alemanya i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.[2][3] Extraoficialment, també s'ha conegut com el Pacte Hitler-Stalin,[4][5] Pacte nazi-soviètic[6] o l'Aliança nazi-soviètica.[7]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| ||||
| ||||
Tipus | pacte de no-agressió tractat secret | |||
---|---|---|---|---|
Vigència | 1939 - | |||
Interval de temps | 23 agost 1939 - 22 juny 1941 | |||
Data | 23 agost 1939 | |||
Ratificació | ||||
Entrada en vigor | 31 agost 1939 | |||
Basat en | Tractat de Berlín | |||
Localització | Moscou (Rússia) | |||
Participant | ||||
Signatari | ||||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany i rus | |||
Efectes | Invasió soviètica de Polònia (1939) Guerra d'Hivern | |||
El pacte es firmà mig any després de l'Acord de Múnic entre els governs de França, Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya, que van reconèixer les aspiracions del Tercer Reich i van acceptar la reivindicació de Hitler de revisar les fronteres de Txecoslovàquia, que va significar l'ocupació dels Sudets per part d'Alemanya. Aquest pacte havia causat una gran commoció en el govern soviètics i desconfiança vers els països occidentals.
L'establiment del tractat va ser precedit pels esforços soviètics per formar una aliança tripartita amb Gran Bretanya i França. La Unió Soviètica va iniciar les negociacions amb Alemanya el 22 d'agost, un dia després que les converses fracassades amb Gran Bretanya i França, i l'endemà es va signar el pacte Mólotov-Ribbentrop.[8] Les seves clàusules proporcionaven una garantia escrita de pau de cada part envers l'altra i un compromís que declarava que cap dels dos governs s'aliaria ni ajudaria a un enemic de l'altre. A més de les estipulacions de no agressió anunciades públicament, el tractat incloïa el Protocol secret, que definia les fronteres de les esferes d'influència soviètica i alemanya a Polònia, Lituània, Letònia, Estònia i Finlàndia. El protocol secret també reconeixia l'interès de Lituània a la regió de Vílnius, i Alemanya va declarar el seu total desinterès per Bessaràbia. La rumorejada de l'existència del Protocol Secret només es va demostrar quan es va fer públic durant els Judicis de Nuremberg.[9]
Poc després del pacte, Alemanya va envair Polònia l'1 de setembre de 1939. El líder soviètic Ióssif Stalin va ordenar la invasió soviètica de Polònia el 17 de setembre, un dia després que entrés en vigor un alto el foc soviètic-japonès després de la batalla de Khalkhin Gol[10] i un dia després que el Soviet Suprem de la Unió Soviètica hagués aprovat el Pacte Mólotov-Ribbentrop.[11] Després de les invasions, la nova frontera entre els dos països va ser confirmada pel protocol suplementari del Tractat germano-soviètic d'amistat, cooperació i demarcació. El març de 1940, parts de les regions de Carèlia i Salla, a Finlàndia, van ser annexionades per la Unió Soviètica després de la Guerra d'Hivern. Va ser seguida per l'annexió soviètica d'Estònia, Letònia, Lituània i parts de Romania (Bessaràbia, Bucovina del Nord i la regió d'Hertsa). La preocupació pels ucraïnesos ètnics i els belarussos s'havia utilitzat com a pretext per a la invasió soviètica de Polònia. La invasió de Bucovina de Stalin el 1940 va violar el pacte ja que va anar més enllà de l'esfera d'influència soviètica que s'havia pactat amb l'Eix.[12]
Els territoris de Polònia annexionats per la Unió Soviètica després de la invasió soviètica de 1939 a l'est de la línia Curzon van romandre a la Unió Soviètica després d'acabar la guerra i ara es troben a Ucraïna i Belarús. Vílnius va ser donat a Lituània. Només Podlàquia i una petita part de Galícia a l'est del riu San, al voltant de Przemyśl, van ser retornats a Polònia. De tots els altres territoris annexionats per la Unió Soviètica entre 1939 i 1940, els separats de Finlàndia (Carèlia Occidental, Petsamo), Estònia (Ingria i el comtat de Petseri) i Letònia (Abrene) segueixen sent part de Rússia, l'estat successor de la RSFS de Rússia i de la Unió Soviètica després del col·lapse de l'URSS el 1991. Els territoris annexionats de Romania també s'havien integrat a la Unió Soviètica (com l'RSS de Moldàvia o oblasts de l'RSS d'Ucraïna). El nucli de Bessaràbia forma ara Moldàvia. El nord de Bessaràbia, el nord de Bucovina i la regió d'Hertsa formen ara l'oblast de Txernivtsí d'Ucraïna. El sud de Bessarabia forma part de l'oblast d'Odessa, que també es troba a Ucraïna.
El pacte es va acabar el 22 de juny de 1941, quan Alemanya va llançar l'operació Barbarroja i va envair la Unió Soviètica, perseguint l'objectiu ideològic del Lebensraum.[13] L'acord anglosoviètic el va substituir. Després de la guerra, Ribbentrop va ser condemnat per crims de guerra als judicis de Nuremberg i executat. Mólotov va morir el 1986.