Púnic
llengua semítica parlada a l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌, dabarīm pōnīm)[1] fou una llengua semítica parlada pels púnics, una civilització que s'estenia per l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona, territoris controlats per l'antiga ciutat de Cartago (que formava l'Imperi Cartaginès). Lingüísticament fa part dels dialectes occidentals del fenici, estès pel Mediterrani a causa de la colonització fenícia, tot i que se sol considerar un idioma amb entitat pròpia, sobretot a partir del segle v aC.[2]
Per a altres significats, vegeu «Púnic (desambiguació)». |
Dades ràpides 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌/𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌 (Dabarīm kanaʿnīm /Dabarīm pōnīm), Data ...
𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌/𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌 (Dabarīm kanaʿnīm /Dabarīm pōnīm) | |
---|---|
Data | segle VIII aC |
Tipus | dialecte i llengua antiga |
Dialecte de | fenici |
Ús | |
Parlants | llengua morta cap al segle VI dC |
Estat | Líban Síria Israel Tunísia Espanya Malta Algèria Líbia Xipre i altres establiments costaners i illes de la Mediterrània. |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques fenici | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Alfabet fenici |
Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
Codis | |
ISO 639-3 | xpu |
Glottolog | puni1241 |
IETF | xpu |
Tanca