![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/%25D0%2590%25D0%25BD%25D1%2582%25D0%25BE%25D0%25BD_%25D0%2591%25D0%25BE%25D0%25BD%25D0%25B0%25D1%2587%25D0%25B8%25D1%2587._%25D0%259F%25D0%25B8%25D0%25BA%25D0%25BE%25D0%25B2%25D0%25B0%25D1%258F_%25D0%25B4%25D0%25B0%25D0%25BC%25D0%25B0.jpg/640px-%25D0%2590%25D0%25BD%25D1%2582%25D0%25BE%25D0%25BD_%25D0%2591%25D0%25BE%25D0%25BD%25D0%25B0%25D1%2587%25D0%25B8%25D1%2587._%25D0%259F%25D0%25B8%25D0%25BA%25D0%25BE%25D0%25B2%25D0%25B0%25D1%258F_%25D0%25B4%25D0%25B0%25D0%25BC%25D0%25B0.jpg&w=640&q=50)
Píkovaia dama
òpera / From Wikipedia, the free encyclopedia
Píkovaia dama (transliterat del rus Пиковая дама, en català La dama de piques) és una òpera en tres actes i set escenes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de Modest Txaikovski (germà del compositor), basada en el relat homònim d'Aleksandr Puixkin del 1834. Va ser estrenada el 19 de desembre [C.J. 7 de desembre] de 1890 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigida per Eduard Nápravník.[1]
![]() ![]() | |
Títol original | Píkovaia dama |
---|---|
Forma musical | òpera ![]() |
Compositor | Piotr Ilitx Txaikovski |
Llibretista | Modest Txaikovski |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | rus |
Basat en | conte homònim d'Aleksandr Puixkin (Aleksandr Puixkin ![]() |
Creació | 1890 |
Data de publicació | 1890 ![]() |
Parts | tres |
Durada | 2,5 hores ![]() |
Lloc de la narració | Imperi Rus ![]() |
Opus | 68 ![]() |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 19 de desembre [C.J. 7 de desembre] de 1890 |
Escenari | Teatre Mariïnski, Sant Petersburg, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 1 de desembre de 1922 (estrena a Espanya) |
L'òpera se solia representar anteriorment en francès, sota el títol de Pique Dame. Recentment, s'ha adoptat el costum d'utilitzar-ne la versió original.
La trama de l'òpera gira entorn de Hermann, un oficial de l'exèrcit que té el seu paradís en els jocs d'atzar. Sacrifica el seu amor per Lisa, a la qual manipula per la seva obsessió a aconseguir una fórmula màgica, en poder de l'àvia de la jove, una vella Comtessa. Aquesta fórmula li permetria guanyar al joc de cartes anomenat faraó, però qui la revela a una altra persona, morirà. Havent provocat la mort de Lisa, Hermann se suïcida, enganyat pel fantasma de la seva víctima.
La història original de Puixkin va ser modificada perquè el drama fos apropiat per a l'òpera. Per al Hermann de Puixkin, Lisa és l'instrument per arribar a la Comtessa. A l'òpera, en canvi, Hermann és un enamorat apassionat que amenaça amb suïcidar-se si ella no correspon el seu amor. Tanmateix, l'amor per Lisa, tot i ser important, no ho és tant com l'obsessió que té amb el secret de les cartes.[2] D'altra banda, en el relat de Puixkin, Hermann no mor, sinó que acaba internat en un manicomi, mentre que Lisa es casa amb un jove corrent. En l'òpera s'aguditzen les desigualtats socials que separen als personatges principals. En alguns moments de l'òpera, la desviació del relat permet al compositor crear efectes musicals i escènics espectaculars.
L'òpera és Romanticisme en estat pur: la tragèdia de l'heroi, un protagonista molt complex obsedit per la passió que el duu al desamor, al crim i a la mort, tot plegat potenciat per la presència d'elements onírics i fantasmagòrics.