From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ortografia anglesa és el conjunt de convencions i normes d'escriptura de la llengua anglesa que permeten expressar l'anglès oral en forma escrita.[1][2] Com la majoria d'ortografies del món, l'ortografia anglesa està àmpliament estandarditzada. Ara bé, una peculiaritat de l'ortografia anglesa és que, a diferència de la majoria de llengües, hi ha moltes maneres d'expressar cada fonema i, a la inversa, la majoria de lletres i dígrafs es pronuncien diferent en diferents paraules i contextos. Per aquesta raó, en anglès són freqüents els errors ortogràfics, fins i tot entre els parlants natius.[3] Això es deu al gran nombre de paraules manllevades d'altres idiomes al llarg de la història de la llengua anglesa, sense arribar a consensos ni reformes ortogràfics.[4] La majoria de convencions de l'anglès modern provenen de la pronúncia d'una varietat de l'anglès mitjà; generalment no reflecteixen els fenòmens fonètics que han tengut lloc d'ençà del segle xv (com el gran desplaçament vocàlic).[5]
Malgrat els molts dialectes de l'anglès, l'ortografia anglesa varia molt lleugerament entre variacions regionals. Les dues formes d'escriptura més populars són l'anglès britànic i l'anglès americà; les seves escasses diferències faciliten la comunicació internacional. Tanmateix, això fa que la discrepància entre com es pronuncia i com s'escriu l'anglès en qualsevol de les seves formes dialectals sigui molt gran.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.