Ordoni I

Ordoni (asturià: Ordoñu; castellà: Ordoño; ca. 830 - Oviedo, 27 de maig de 866) fou rei d'Astúries durant els anys 850 a 866.

Per a altres significats, vegeu «Ordoni I de Galícia».

Ordoni I

Biografia
Naixement	821 Oviedo (província d'Astúries)
Mort	27 maig 866 (44/45 anys) Oviedo (província d'Astúries)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Panteó de reis de la catedral d'Oviedo
Monarca del regne d'Astúries
850 – 866 ← Ramir I d'Astúries – Alfons III d'Astúries →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	governant
Altres
Títol	Rei d'Astúries
Família	Dinastia asturlleonesa
Cònjuge	Múnia
Fills	Leodegundia Ordoñez, Alfons III d'Astúries
Pares	Ramir I d'Astúries   i Urraca
Germans	Rodrigo de Castella

Família

Fou fill de Ramir I d'Astúries i la seva primera esposa, una donzella d'origen gallec. Es casà amb una donzella anomenada Múnia, amb la qual va tenir:

• Alfons III d'Astúries (848-910), rei d'Astúries
• Beremund (?-d 870)
• Fruela (?-d 870)
• Munió (?-d 870), avi de Ximena Fernández, casada amb Garcia III Sanxes II de Navarra
• Odoarioa, (?-d 870)
• Leodegundis, casada amb Garcia I de Pamplona

Orígens

Va haver d'imposar-se sobre les sublevacions dels vascons i va ajudar els mossàrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Còrdova, acció que li va valdre la derrota a la batalla de Guazalete el 854 dC.

Aquest fracàs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i la Serralada Cantàbrica, repoblant Lleó, Astorga, Amaya i Tui. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les així en la defensa del regne.

Es va aliar a Garcia I de Pamplona i junts van obtenir una gran victòria contra els musulmans el 859 a la batalla de Monte Laturce,^[1] que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qassi.^[2] Aquesta batalla, junt amb la batalla d'Albelda de 851, aportaren les dades per la fictícia batalla de Clavijo.^[3] Amb aquesta victòria aconseguí controlar els accessos a Navarra i a les terres basques. Muhàmmad I va reaccionar enviant una violenta expedició contra Àlaba, que fou arrasada, així com a Castella on el comte Rodrigo de Castella fou derrotat.

Morí el 27 de maig de l'any 866 i fou succeït pel seu fill gran Alfons III d'Astúries, aleshores anomenat el Magne.

Referències

1. Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origen del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus : revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada [Espanya], vol. 19, núm. 1, 1954, pàg. 1-42 (especialment 20-6). ISSN: 0304-4335.
2. Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714–924)» (en castellà). Príncipe de Viana [Pamplona], 41, 1980, pàg. 27. ISSN: 0032-8472.
3. Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Cuadernos de Historia de España [Buenos Aires], 9, 1948, pàg. 94–139. ISSN: 0325-1195.
   reimprès a Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Orígenes de la nación española [Oviedo], III, 1975, pàg. 281–311.
   citat per Fletcher, Richard A. Saint James's Catapult: The Life and Times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela (en castellà). Oxford: Oxford University Press, 1984, p. 67. ISBN 0-9710609-0-8.