From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Opel Frontera és el primer model off-road de la casa Opel, llançat el 1991.
Frontera de 3 Portes, 1a edició (Frontera A) | |
Tipus | Tot terreny |
---|---|
Classe | segment D |
Fabricant | Opel |
Empresa matriu | General Motors |
També anomenat | Vauxhall Frontera |
Producció | 1991[1] - 2007 |
Muntatge | Rüsselsheim, Alemanya |
Dissenyador | Opel-Isuzu |
Característiques | |
Dimensions | 1.692mm () × 1.787mm () × 4.268mm () default |
Pes | 1.784 kg. |
Carrosseria | |
Carrosseria | Cotxe amb porta posterior 3 i 5 portes. |
Configuració | Propulsió posterior i tracció a les 4 rodes (4X4) |
Xassís | Xassís de llarguers i travesses amb carrosseria cargolada. |
Mecànica | |
Transmissió-canvi | Manual de cinc velocitats i reductores. |
Cronologia | |
← Cap Opel Antara → | |
Altres | |
Models relacionats |
|
Competidors |
|
L'Opel Frontera és el primer model off-road de la casa Opel. Llançat el 1991, és un tot terreny amb xassís de llargers i carrosseria cargolada, amb quatre rodes motrius que, segons la posició de la palanca de canvi, té la possibilitat d'anar amb tracció pel darrere per l'asfalt o tracció a les quatre rodes pel camp o superfícies amb poca adherència. Per a les situacions 4x4 complicades disposa també de reductores que li permeten circular per zones impossibles per a altres vehicles. Va ser introduït per General Motors amb diferents noms. La primera versió (Frontera A) va ser fabricada el desembre de 1991 i es va comercialitzar a l'estat espanyol a mitjans de 1992. El Frontera es tractava d'una reinterpretació d'un model comercialitzat per OPEL, l'OPEL Frontera o OPEL Rodeo (segons els mercats), però adaptat a les preferències europees, especialment pel que fa a motoritzacions.
Des del començament hi havia un model amb 3 portes i amb motor de 2.4 litres de gasolina, i el model Frontera Sport, amb 3 portes i motor de 2 litres de gasolina. El motor 2.3 TD de 2300cc turbodièsel només estava disponible per al model de cinc portes. Inicialment disposaven de suspensió davantera independent per barres de torsió i en la de darrere d'eix rígid amb ballestes. La tardor de 1995 es va produir el primer canvi significatiu en el model: una nova suspensió i un nou habitacle amb airbags. L'estiu de 1996 va finalitzar la producció del Frontera A i començà la del Frontera B, amb nous interiors, exteriors retocats, motors amb més potència i més moderns per a complir les noves normes anti-contaminació.
Amb un motor dièsel de 2.300 cc i 100 CV de potència màxima, era l'evolució de l'instal·lat a algunes versions de l'Opel Omega. Tot i que la potència era l'habitual en vehicles del seu tipus a la seva època, la seva menor cilindrada respecte de la competència li feia perdre punts en l'acceleració i les recuperacions. El motor i la culata eren de fosa. La seva configuració era d'injecció mecànica indirecta (amb precàmera) i sobrealimentador turbo amb intercanviador de calor i refrigeració de l'oli. Aquesta primera generació reutilitzava un esquema tècnic bastant clàssic, amb un xassís independent al qual es cargola la carrosseria, suspensió independent a l'eix davanter amb eix rígid suportat per ballestes en el posterior. La transmissió era normalment a les rodes posteriors amb la davantera connectable en moviment. Incorporava també reductores. L'espai és bastant ampli per a un ús familiar, però ja per l'època es feia notar l'antiquat en el disseny de l'interior i el quadre d'instruments. La capacitat del maleter s'amplià molt, posteriorment, amb el canvi d'ubicació de la roda de recanvi, que era a dintre, i que es va situar a l'exterior, en un voluminós suport que s'havia de moure abans d'obrir la porta. En carretera té un comportament honest per la seva disposició tècnica. Tot i que pot arribar als 150 km/h, la seva acceleració és molt pobre i per passar de 0 a 100 km/h triga més de 20 segons. En camins s'aprecia el desajust entre la suau suspensió davantera i les brusques reaccions de les ballestes posteriors. Té al seu favor unes autèntiques reductores amb desenvolupaments molt curts per afrontar pujades i obstacles a baixa velocitat. Per contra, té uns angles d'atac bastant discrets i una altura lliure al terra de 18,5 cm que no inviten a buscar excessives complicacions off-road.
Fitxa tècnica[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.