Onquestos (Beòcia)

Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,^[1] esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,^{[Nota 1]} i suposadament fundada per Onquest, fill de Posidó, de qui pren el nom.^[1]

Onquestos

Tipus	polis
Localització
38° 21′ 54″ N, 23° 08′ 49″ E
Regió històrica	Beòcia
Organització política
Membre de	Lliga Beòcia

Mitología i rituals

Segons a mitologia grega, era el lloc on visqué Onquest, fill de Posidó. També era el lloc de procedència de Megareu, un altre fill de Posidó, que comandà un exèrcit de beocis que acudí a l'ajut dels atenencs quan aquests varen sofrir la invasió dels cretencs.^[2]

A l'himne homèric a Apol·lo es descriu un ritual celebrat a Onquestos en el que es consagraven carros a Posidó. El ritual consistia en que uns poltres acabats de domar es junyien a un carro i, després d'haver-los menat durant un temps, l'auriga en baixava i seguia a peu, deixant que els poltres seguissin tirant del carro a l'interior del bosc sagrat. Si el carro acabava destrossat, l'amo conservava els cavalls, però el carro restava abandonat allí i s'elevava una pregària a Posidó, que a partir d'aleshores seria qui el custodiaria.^[3]

Fou citada también per Apol·loni de Rodes, que menciona el «bosc d'Onquestos d'Hiàntia» —on Hiàntia fa referència al territori dels hiants, una tribu beòcia—^[4] així com per Hesíode, en un fragment conservat mitjançant Esteve de Bizanci, que indicava que fou erigida pel beoci Onquest.^[5]

Història

Estrabó explica que era el lloc on en reunien en assemblea els amfictions, un lloc de reunió que pot ser que s'establís a partir del segle IV a. C. El geògraf també destaca el santuari sagrat de Posidó però, a diferència d'Homer i d'Apol·loni de Rodes el descriu com un lloc sense arbres, justificant aquesta absència tot comentant que els poetes, a fi d'embellir les seves obres, anomenen arbredes o boscos tots els recintes sagrats, tinguin arbres o no.^[6][7] Posteriorment a Estrabó, no obstant, Pausànies va visitar el lloc, que situa a 15 estadis de la muntanya on l'Esfinx de la mitologia grega formulava els seus enigmes, i, a més de veure les ruïnes d'Onquestos i el temple i l'estàtua de Posidó, també veié el bosc mencionat per Homer.^[8]

Actualment se la localitza prop de l'actual localitat de Caserna en la ruta entre Tebes i el llac Copais.^[9]

Notes

1. «Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida [...]; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...». Ilíada, II, 495-506. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 73-74

Referències

1. Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné
2. Pausànies I,39,5; IX,26,5.
3. Himne homèric a Apol·lo, 230-238.
4. Apol·loni de Rodes, Argonàutiques III,1242.
5. Esteve de Bizanci, 483,3.
6. Estrabó IX,2,33.
7. Estrabón, Geografía libros VIII-X, p.296, notas 366 de Juan José Torres Esbarranch, Madrid: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0
8. Pausànies IX,26,5.
9. Homero, Ilíada, edición de José García Blanco y Luis M. Macía Aparicio p.69, nota, Madrid: CSIC, 1991.

Bibliografia

• Homer; Ros i Ribas, Montserrat (trad.); Alberich i Mariné, Joan (notes). «Cant II (catàleg de les naus)». A: Ilíada. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2005, pàgs. 73 a 92. ISBN 9788472258570 [Consulta: 8 octubre 2017].