From Wikipedia, the free encyclopedia
L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Tots els sistemes de telecomunicació utilitzen senyals elèctrics per al transport de la informació. Aquests es descriuen per la variació en el temps de les seves magnituds de tensió i corrent. A més d'aquesta descripció en el domini del temps, és possible establir-ne una altra en el domini de la freqüència, que és l'espectre del senyal. Cada mitjà de transmissió té el seu propi espectre radioelèctric o amplada de banda de transmissió en la qual s'ubiquen els senyals que s'hi propaguen.
Com que l'espectre radioelèctric és un bé limitat i sense possibilitat de créixer, es poden superposar o encavallar un o diversos senyals diferents, però de la mateixa freqüència o molt propers, amb el risc de produir interferències i impedir l'establiment de cap comunicació. És per aquesta raó que l'espectre radioelèctric adopta el caràcter de bé de domini públic i el seu control i custòdia passen a ser responsabilitat de les administracions públiques, les quals estableixen el reglament d'ús i l'assignació de freqüències i potències d'emissió per a les estacions i els serveis de comunicació que ho sol·licitin.
L'espectre radioelèctric forma part de l'espectre electromagnètic, que inclou totes les freqüències de les ones electromagnètiques, tant radioelèctriques com òptiques, i s'ordena en funció de la freqüència dels senyals i de la seva longitud d'ona d'acord amb el que s'indica a la taula següent:
Tipus de radiació | Freqüència | Longitud d'ona |
---|---|---|
Ionitzant | > 3000 THz | < 100 nm |
Ultraviolada (UV) | 750 - 3000 THz | 100 - 400 nm |
Visible | 385 - 750 THz | 400 - 780 nm |
Infraroja (IR) | 0,3 - 385 THz | 0,78 - 1000 nm |
Microones | 0,3 - 300 GHz | 1 - 1000 mm |
Radiofreqüència (RF) | 0,1 - 300 MHz | 1 - 3000 m |
Extremes baixes freqüències (ELF) | 0 - 300 Hz | = 5000 km |
Denominació | Sigles | Banda ITU | Freqüències | Longitud d'ona |
---|---|---|---|---|
Freqüència extremadament baixa | ELF | 1 | 3–30 Hz | 100.000 km – 10.000 km |
Freqüència superbaixa | SLF | 2 | 30–300 Hz | 10.000 km – 1.000 km |
Freqüència ultrabaixa | ULF | 3 | 300–3.000 Hz | 1.000 km – 100 km |
Freqüència molt baixa | VLF | 4 | 3–30 kHz | 100 km – 10 km |
Freqüència baixa | LF | 5 | 30–300 kHz | 10 km – 1 km |
Freqüència mitjana | MF | 6 | 300–3.000 kHz | 1 km – 100 m |
Freqüència alta | HF | 7 | 3–30 MHz | 100 m – 10 m |
Freqüència molt alta | VHF | 8 | 30–300 MHz | 10 m – 1 m |
Freqüència ultraalta | UHF | 9 | 300–3.000 MHz | 1 m – 100 mm |
Freqüència superalta | SHF | 10 | 3–30 GHz | 100 mm – 10 mm |
Freqüència extremadament alta | EHF | 11 | 30–300 GHz | 10 mm – 1 mm |
Cal remarcar que les ones són sensibles als obstacles més grans que la seva longitud d'ona (difracció); per tant, com més gran sigui la longitud d'ona, més fàcil serà la propagació del senyal i més fàcilment podrà superar els obstacles. Nogensmenys, per a aplicacions com els radars, convé utilitzar ones de longitud més curta, per poder detectar objectes més petits. La part alta de l'atmosfera anomenada ionosfera té un efecte parcialment reflector sobre les ones de ràdio més curtes, cosa que permet llur propagació malgrat la curvatura de la Terra; les ones de ràdio més llargues, en canvi, no pateixen aquest efecte.
En la taula següent, es descriu la distribució de l'espectre radioelèctric i les bandes d'operació en funció del mitjà, el mecanisme de propagació utilitzat i de l'aplicació recomanada i s'indica quins són els usos més habituals:
Banda | Mitjà de transmissió | Aplicació | Tipus de propagació | Usos |
---|---|---|---|---|
Àudio | Parells de fils | Telèfon Telègraf |
||
VLF | Parells de fils Radiopropagació |
Navegació Ràdio transoceànica |
Terra - ionosfera | Comunicació amb submarins, balises d'allaus, pulsímetres sense fils |
LF | Parells de fils Radiopropagació |
Aeronàutica Cable submarí |
Ona de superfície | Navegació, senyals temporals, radiodifusió AM d'ona llarga |
MF | Cable coaxial Radiopropagació |
AM comercial Aeronàutica |
Ona de superfície Ona ionosfèrica |
Radiodifusió AM d'ona mitjana |
HF | Cable coaxial Radiopropagació |
Radioaficionats Internacional Banda ciutadana |
Ona ionosfèrica Ona de superfície |
Radiodifusió AM d'ona curta i radioaficionats |
VHF | Cable coaxial Radiopropagació |
TV Aeronàutica Comunicacions mòbils |
Ona d'espai Dispersió troposfèrica |
Radiodifusió FM i televisió |
Mil·limètrica SHF |
Guia d'ones Radiopropagació |
Experimental Navegació Satèl·lits Radioenllaços microones Radar |
Ona d'espai | Dispositius microones, telèfons mòbils (W-CDMA), LAN sense fils, radars més moderns |
Ultraviolada Visible Infraroja |
Fibres òptiques Raig làser |
Experimental Comunicacions |
Espai lliure Guiada: fibra òptica |
Radioastronomia, radiorelés de microones d'alta velocitat |
En la classificació anterior, s'observa que les bandes de freqüències atribuïdes als serveis de radiodifusió ocupen una part important de l'espectre. A continuació, detallarem les freqüències assignades als serveis de radiodifusió sonora i de televisió:
Tipus d'ona | Banda | Marge freqüencial | Serveis |
---|---|---|---|
Ones quilomètriques (llargues) | LF | de 150 a 285 kHz | Ràdio |
Ones hectomètriques (mitjanes) | MF | de 535 a 1605 kHz | Ràdio AM |
Ones decamètriques (curtes) | MF/HF | de 3.95 a 26.1 MHz Bandes 2, 3, 4 i 5 MHz Bandes 6, 7, 9, 11, 15, 17, 21 i 26 MHz |
Ràdio |
Ones mètriques (ultracurtes) | VHF | Banda I: de 3.95 a 26.1 MHz Banda II: de 87.5 a 107.8 MHz Banda III: de 174 a 230 MHz |
TV Ràdio FM TV |
Ones decimètriques | UHF | Bandes IV/V: de 470 a 862 MHz | TV |
Ones centimètriques | SHF | de 11.7 a 12.5 GHz | TV Satèl·lit |
Cal assenyalar que, avui dia, la difusió terrestre de senyals de TV es realitza en les bandes IV/V, però, a més, en les bandes I i III. En aquest sentit, existeix una recomanació d'abandonar progressivament les bandes I i III per a aquest servei i destinar-les a altres necessitats.
En telecomunicacions, l'espectre electromagnètic de les ones de ràdio i televisió es visualitza en una pantalla gràcies al mesurador de camp, el qual rep els senyals i els transforma en una representació gràfica de l'espectre. Hi ha diferents tipus de representació de l'espectre en funció del tipus de radiació:
És molt fàcil reconèixer a simple vista si un espectre és analògic o digital, ja que aquest últim podríem dir que és uniforme.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.