Oligocè
tercera i última època del Paleogen / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Oligocè és l'època geològica que començà fa 33,9 milions d'anys i s'acabà fa 23,03 milions d'anys. Es tracta de la tercera època del període Paleogen i de l'era del Cenozoic, que encara dura. El seu nom deriva de les paraules gregues antigues ὀλίγος (oligos), que significa ‘poc’, i καινός (kenós), que significa ‘recent’, i en el seu conjunt vol dir ‘poc recent’.[2]
Període | Època | Estatge | Edat (Ma) | |
---|---|---|---|---|
Neogen | Miocè | Aquitanià | (més recent) | |
Paleogen | Oligocè | Catià | 28,4 | |
Rupelià | 33,9 | |||
Eocè | Priabonià | 37,2 | ||
Bartonià | 40,4 | |||
Lutecià | 48,6 | |||
Ipresià | 55,8 | |||
Paleocè | Thanetià | 58,7 | ||
Selandià | 61,6 | |||
Danià | 66,0 | |||
Cretaci | Superior | Maastrichtià | (més antic) | |
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1] |
El seu inici queda marcat per la Grande Coupure, o extinció massiva de determinades espècies de mamífers. En canvi, el límit Oligocè-Miocè no queda marcat per un únic esdeveniment global de fàcil identificació, sinó que es troba en límits regionals entre el Catià, més càlid, i el Miocè inferior, més fred. Com en altres períodes geològics, els estrats que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.
El nom de l'Oligocè, definit per l'alemany Heinrich Ernst von Beyrich, es refereix a l'escassetat de nous grups moderns de mamífers en comparació amb l'explosió evolutiva de l'Eocè.