Bartonià
estatge faunístic de l'Eocè / From Wikipedia, the free encyclopedia
El període Bartonià és un estatge faunístic de l'Eocè. Començà fa 40,4 ± 0,2 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Karl Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. S'acabà fa 37,2 ± 0,2 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat de Barton (New Milton) (Anglaterra).[2]
Més informació Període, Època ...
Període | Època | Estatge | Edat (Ma) | |
---|---|---|---|---|
Neogen | Miocè | Aquitanià | (més recent) | |
Paleogen | Oligocè | Catià | 28,4 | |
Rupelià | 33,9 | |||
Eocè | Priabonià | 37,2 | ||
Bartonià | 40,4 | |||
Lutecià | 48,6 | |||
Ipresià | 55,8 | |||
Paleocè | Thanetià | 58,7 | ||
Selandià | 61,6 | |||
Danià | 66,0 | |||
Cretaci | Superior | Maastrichtià | (més antic) | |
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1] |
Tanca