Oleta

El poble d'Oleta (estàndard: [uˈletə], local: [əwˈletə]) és un poble de la comuna nord-catalana d'Oleta i Èvol, de la comarca del Conflent. Fins al 1827 havia tingut comuna pròpia.

Oleta

Localització
42° 33′ 19″ N, 2° 16′ 16″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Comuna	Oleta i Èvol
Geografia
Altitud	616,9 m

Etimologia

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, descarta en una llarga explicació^[1] les diverses interpretacions donades per a l'origen del nom d'aquest poble, i es decanta per atribuir Oleta al terme llatí vulgar ōla, equivalent al clàssic ōlla (mateix significat en català actual). El nom vindria dels gorgs, popularment olles, molt freqüents en aquest lloc.

Geografia

El poble d'Oleta està situat^[2] a 800 metres d'altitud, sobre la riba esquerra de la Tet, tot i que lleugerament separat del riu, a les Garrotxes del Conflent, a l'extrem meridional del terme comunal del qual és la població que fa de cap. És l'única població d'una certa importància entre Vilafranca de Conflent i Montlluís; anys enrere era cap de cantó.

El poble

Oleta en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

Oleta és un poble allargassat, ja que el carrer principal, anomenat Avinguda del General de Gaulle, ocupa pràcticament un quilòmetre de la carretera general del Rosselló a la Cerdanya, la N - 116. A part d'aquest carrer principal, hi ha dos altres carrers llargs, que articulen dos petits barris al marge de la carretera general: el carrer de la Fusteria al nord, on hi ha els Bombers i la Gendarmeria, i el carrer de l'Alliberament, paral·lel a la carretera (de fet, correspon al traçat antic de la carretera), al nord-oest, molt a prop del carrer principal però una mica elevat damunt seu. Al sud, més a prop del riu i alhora de l'església del poble, hi ha l'Estació d'Oleta. Els edificis de la Casa del Comú, Correus i altres serveis, així com l'església parroquial de Sant Andreu són a peu de la carretera actual.

L'actual Sant Andreu d'Oleta era antigament Santa Maria d'Oleta, esmentada des del 1070, que fou seu d'una pabordia de canonges augustinians que depenia de Santa Maria de Cornellà de Conflent. Foren secularitzats el 1592, moment en el qual el Comú d'Oleta adquirí l'església, la reconstruí i l'engrandí, i aconseguí de traslladar-hi la parròquia que fins a aquell moment era a Sant Andreu d'Èvol.

Bibliografia

• Becat, Joan. «103 - Oleta i Èvol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
• Coromines, Joan. «Oleta». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0.
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oleta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.

Referències

1. Coromines, 1995.
2. Oleta en els ortofotomapes de l'IGN

Enllaços externs

• Oleta a la Histoire du Roussillon (francès)