Oleg Konstantínovitx Antónov

Oleg Konstantínovitx Antónov^[1] (en rus: Олег Константинович Антонов), va ser un enginyer aeronàutic soviètic. Membre del PCUS des de 1945.^[1]

Oleg Konstantínovitx Antónov

Biografia
Naixement	25 gener 1906 (Julià) Troitsa (Rússia)
Mort	4 abril 1984 (78 anys) Kíiv (Ucraïna)
Sepultura	Cementiri Bàikove
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball	Enginyer de disseny i Enginyer d'aviació
Ocupació	Enginyer d'aviació, polític, inventor, professor d'universitat
Ocupador	Antonov (1946–1984) Iàkovlev (1938–1940)
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Elizaveta Shahkhatuni
Premis
Premi Stalin  Medalla del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  Medalla dels Partisans  Medalla del Centenari de Lenin  Premi Lenin  Medalla del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  Medalla del 60è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques  Medalla del 50è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Medalla del 1500è Aniversari de Kíev  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Medalla pel Desenvolupament de les Terres Verges  Heroi del Treball Socialista  Orde de Lenin  Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945  Medalla dels Treballadors Veterans  Orde de la Revolució d'Octubre  Orde de la Bandera Roja del Treball  Orde de la Guerra Pàtria de 1a classe  Medalla de la defensa de Moscou  Treballador honorífic en ciència i tecnologia de l'RSS d'Ucraïna
Signatura

Biografia

Després d'acabar els seus estudis el 1930 a la Universitat Politècnica de Leningrad, va treballar fins al 1938 com a cap de l'oficina de disseny d'una empresa de construcció de planadors.^[2] Posteriorment, es va dedicar amb Yakovlev entre altres coses al desenvolupament d'avions pesats (transport de càrrega) (Antonov A-7, Antonov A-11) i caces. A partir de 1946, va dissenyar diversos avions a la fàbrica Antónov de Novossibirsk, alguns dels quals han romàs llegendaris a l'est, en particular l'Antónov An-2, un biplà de transport de passatgers i càrrega anomenat Anna o el tractor aeri del que se'n van fabricar més de 15.000 exemplars des de 1947.

També cal esmentar: turbohèlices com l’An-10 Ukraina de mitjà recorregut (1957) així com l’An-22 (Antæus) (1969) que va ser en el seu moment un dels avions més grans del món i l'An-124 Ruslan (1982).^[3]

L'avió més gran del món actual (fins a la seva destrucció pels bombardeigs russos a Ucraïna el 2022), l'Antonov Antónov An-225 Mrya (1988) no va ser dissenyat fins després de la seva mort.

Com a recompensa pel seu treball, Oleg Antónov va rebre tres vegades l'Orde de Lenin i el van nomenar Heroi del Treball Socialista. El Banc Nacional d'Ucraïna va emetre el febrer de 2006 una moneda de 2 hrívnies (sense circular, 31 mm de diàmetre en plata) que commemora el centenari del seu naixement.

Va ser diputat del 5è a l'11 Soviet Suprem de la Unió Soviètica (1958-1984) de l'oblast de Kíev.

Va morir a Kíev el 4 d'abril de 1984, i està enterrat al cementiri de Baikove.

• 
  An-2
• 
  An-124
• 
  An-74
• 
  An-225
• 
  An-72

Referències

1. «Антонов Олег Константинович». [Consulta: 18 maig 2022].
2. «ia_archiver (+http://www.alexa.com/site/help/webmasters; [e-mail])Website "Antonov": Biography of Oleg K. Antonov», 22-05-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-22. [Consulta: 18 maig 2022].
3. «Oleg Antonov». www.antonov.com. [Consulta: 19 abril 2020].